i Cabanabona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cabanabona

Sumari de l’article

Cabanabona
© Fototeca.cat
Municipi de la Noguera.
Població: 
109 h
[2009]
Extensió: 
14 km2

Situació i presentació

El terme municipi de Cabanabona, d’una extensió de 14, 12 km 2 , és situat entre els termes d’Oliola, a ponent i tramuntana, de Vilanova de l’Aguda, a llevant, i a migdia confronta amb el municipi segarrenc de Torrefeta i Florejacs, pel sector de l’antic terme de Florejacs. Cabanabona resta inclòs en la part de la Noguera que hom anomena subcomarca del Segre Mitjà, tot i que el municipi no arriba fins al riu. És emplaçat als altiplans que separen les valls del Llobregós i del Sió.

El terme comprèn els pobles de Cabanabona, cap del municipi, i de Vilamajor, i el santuari de Sant Pol. Travessa la part septentrional del terme la carretera local, de Guissona a Ponts i hi conflueixen un seguit de camins veïnals que porten als pobles i els masos propers.

La població i l'economia

El fogatjament del 1553 comptabilitzà 25 focs, repartits en 19 a Cabanabona i 6 a Vilamajor. En el cens del 1718 figuren 54 h i 19 h respectivament i el de Floridablanca, del 1787, dóna 55 h a Cabanabona i 30 h a Vilamajor. El 1860 hi havia un total de 477 h, màxim de població assolit en el terme. A partir d’aquell moment el nombre d’habitants començà a minvar progressivament. Així, el 1900 hi havia 330 h, 302 h el 1920, 292 h el 1950, 184 h el 1970, 128 h el 1981, 109 h el 1991, 100 h el 1999 i 122 h el 2005, anys aquests darrers en què semblava registrar-se certa estabilització demogràfica.

L’agricultura, predominantment de secà, és dedicada al conreu cerealícola (ordi, blat), que presenta gairebé caràcter de monocultiu, tot i que cal esmentar alguna hectàrea dedicada a les patates i a les hortalisses. Quant a ramaderia, es cria bàsicament aviram i bestiar porcí. Tot i que les activitats agràries són la base econòmica del terme, els serveis han pres rellevància en les darreries de la dècada de 1990, i juntament amb la construcció han esdevingut els principals sectors d’ocupació.

El poble de Cabanabona i altres indrets del terme

El poble de Cabanabona (421 m) és situat al N del terme, prop del torrent de la Rabassa, afluent del Llobregós per l’esquerra. L’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’origen romànic, fou reformada a fons el 1686. Al centre del poble hi ha el casal dels antics senyors del lloc, edifici probablement del segle XVII amb ornamentació de tipus renaixentista. També hi ha algunes cases de gust modernista. Se celebra la festa major el tercer diumenge d’agost.

El castell de Cabanabona és esmentat l’any 1040 com una de les fortaleses de la marca meridional del comtat d’Urgell. Fou senyor del lloc Arnau de Vergós, fill de Berenguer, que tenia casa a Cervera. A la primeria del segle XI la senyoria de Cabanabona era de N. Alemany.

A migdia de Cabanabona hi ha el poble de Vilamajor (abans anomenat Vilamajor d’Agramunt), lloc encimbellat, just al límit amb el terme de Vilanova de l’Aguda. L’església parroquial de Santa Maria és romànica, d’una nau i absis amb arcuacions. A la façana de ponent hi ha el portal, reformat en època moderna, amb llinda i rebranques de pedra. A sobre hi ha una finestra de mig punt ornamentada, posteriorment, amb traceria gòtica i al capdamunt de la façana es dreça un campanar d’espadanya amb dos ulls, força gran respecte de les mesures de l’església, que depèn de la de Cabanabona. Prop del temple es conserva una magnífica torre circular construïda amb aparell menut, del segle XI, que correspon a la torre de l’antic castell de Vilamajor d’Agramunt. Al segle XVI el lloc era del capítol d’Urgell.

Al NW del terme, vora el termenal amb Oliola, hi ha el santuari de Sant Pol, modern, que té adossat un absis romànic d’una construcció anterior. Per la Segona Pasqua hom hi celebra un aplec.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...