Situació i presentació
El terme municipal de Cabanes, de 15,06 km2, s’estén al N de Figueres, per la plana al·luvial empordanesa entre els cursos de la Muga i del Llobregat d’Empordà (en el seu curs baix), l’aigua dels quals és aprofitada a través de les séquies de la Font i del Molí. Comprèn el poble de Cabanes, cap de municipi, els veïnats de l’Aigüeta i de les Masies de Dalt, a més de nombroses masies, algunes de les quals formen agrupaments disseminats com ara el Pla i el Forn d’en Gestí; integra també l’antic monestir de Cadins. Limita al N amb el municipi de Masarac (del qual el separa el Llobregat), a llevant amb Peralada, a migdia amb Vilabertran i Figueres, i a ponent amb Pont de Molins i Llers. Es comunica amb Figueres per una carretera local que continua, vers el N, fins a Sant Climent Sescebes, i amb Pont de Molins per una altra. Entre aquest últim poble i Cabanes hi ha una sortida de l’AP-7 de Barcelona a la Jonquera, que travessa de S a N l’extrem occidental del terme.
La població i l’economia
L’evolució de la població (cabanencs) té, en general, un signe clarament negatiu. L’any 1421, quan el poble tenia més de 60 focs (uns 270 h), la zona, com d’altres indrets de la comarca, es va veure afectada per l’aiguat més gran, que deixà arrasat el poble. La població tingué un gran augment al segle XVIII a causa de la prosperitat agrícola (de 300 h el 1718 a 674 h el 1787), continuada fins el 1860, que assolí 1.052 h. Després anà baixant gradualment fins arribar a 749 h el 1930. Entre els anys cinquanta i setanta hi hagué una represa motivada en part per la immigració, que s’explica per la proximitat de Figueres (1.058 h el 1970), però en els vuitanta i noranta la represa no es mantingué (882 h el 1979, i 759 h el 2001). L’any 2005, però, s’arribà a 911 h.
L’agricultura i la ramaderia són les activitats econòmiques bàsiques. A les vores de la Muga i del Llobregat hi ha una zona de conreus hortícoles que forma continuïtat amb l’horta del terme veí de Vilabertran (les hortes de Cabanes i de Vilabertran tenen molta anomenada a l’Empordà), i són regades també per les sèquies artificials del rec del Molí de Cabanes (que fou construït per a moure l’antic molí fariner) i del rec de la Font. A la resta del terme alternen diversos conreus de secà (cereals, farratge), i a les terres més allunyades del riu encara hi ha oliverars i vinyes. La cria de bestiar ha adquirit molta importància, i s’hi han instal·lat nombroses granges agropecuàries, que produeixen boví, porcí i aviram; la presència de bestiar oví també és notable. A més, hi ha activitats derivades de l’agricultura, com les farineres.
El poble de Cabanes
El poble de Cabanes és a 26 m d’altitud, a l’interfluvi de la Muga i el Llobregat. El 2005 tenia 603 h. Forma un nucli urbà compacte entorn de l’església i de la torre de l’antic castell medieval. Aquesta torre, cilíndrica, d’uns 10 m d’alçada, és un dels exemples de torre de castell romànica més ben conservats de la comarca; al cim hi ha un matacà en bon estat de conservació i algunes espitlleres i merlets.
L’església parroquial de Sant Vicenç de Cabanes és un edifici del segle XVIII. Consta com a parròquia des del 1279 (les restes de les primitives esglésies romàniques són als afores del poble). A la mateixa plaça de l’església hi ha la capella de Sant Sebastià, petita construcció del segle XVIII, d’una nau i amb una petita porta rectangular. Al carrer del Canal, que té un petit tram porticat, hi ha una casa amb un finestral renaixentista, i en aquest indret i en altres hi ha cases amb llindes datades dels segles XVI al XVIII i portals adovellats. Al centre de la plaça, hi ha la font de Sant Isidre.
Les festes més destacades són la festa major de Sant Vicenç, al gener, i la festa de Sant Isidre, al maig. Durant aquesta diada, a la plaça del poble, es fa una representació popular d’un suposat passatge de la vida del patró dels pagesos. La vigília de Sant Joan, al juny, es fa una sardinada popular.
Altres indrets del terme
El monestir de Sant Feliu de Cadins
L’antic monestir de Sant Feliu de Cadins es troba poc més d’1 km a ponent del poble; la seva església serveix de pallissa al Mas Sant Feliu. Apareix al segle XII com una casa monàstica femenina de l’orde del Cister que el 1169 el papa Alexandre III convertí de filial de Valldemaria (Maçanet de la Selva) en abadia i cap de l’antiga matriu. L’església és de notables dimensions, d’una nau, creuer i capçalera rectangular, magnífica mostra d’arquitectura cistercenca de transició del romànic al gòtic (segles XII i XIII); la nau és romànica, amb cinc contraforts al llenç lateral del nord, portada de dos arcs degradats de mig punt i volta apuntada; el creuer i l’absis, de planta rectangular i estructura gòtica, tenen contraforts exteriors, finestres d’arcs apuntats i volta de creueria. Hi ha escassos vestigis del que havia estat el monestir. Uns 300 m al NE de Sant Feliu hi ha fragments de l’església de Sant Miquel de Cadins, que sembla que fou un edifici romànic més primitiu; als voltants abunden restes de ceràmica romana.
L’Aigüeta i les Masies de Dalt
El veïnat de l’Aigüeta es troba uns 2 km al SW de Cabanes, ja prop de Figueres. El 2005 tenia 79 h. Al segle XIX es feren troballes arqueològiques prop del camí de la Calçada (resta de la Via Augusta). La peça més interessant és l’anomenat Vas de l’Aigüeta, actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya, vas preromà (segles VI-V aC) decorat amb vermell (motius geomètrics, espirals i ocells). Al NW de l’Aigüeta, prop del límit municipal amb Figueres, una colla de masos disseminats integren el sector anomenat el Forn d’en Gestí, on el 2005 habitaven 75 persones.
El veïnat de les Masies de Dalt, que tenia 138 h el 2005, és format per masies esparses, i s’estén a la part occidental del terme, a ponent del poble de Cabanes. Al N de les Masies i de Cabanes hom troba un altre sector de masos dispersos anomenat el Pla, que tenia 16 h el 2005.
La història
El lloc és documentat des del 885, dins el comtat de Peralada. Hi tingueren possessions diferents famílies nobles i des del segle X en donacions d’alous del seu terme al monestir de Sant Pere de Rodes. Formà part dels dominis dels vescomtes de Rocabertí (el castell de Cabanes és esmentat des del segle XIV). La propietat de gran part del territori era dividida en minifundis a causa del repartiment de les terres comunals, els antics aigualleixos propers als rius. Aquests terrenys foren objecte d’una concòrdia, l’any 1700, entre el comte de Peralada (i vescomte de Rocabertí) i la Universitat de Cabanes; el comte es reservà el poder d’establir algunes terres mentre que les altres passaven al comú, i alhora prometia de repartir als habitants de Cabanes parcel·les d’una vessana (els actuals horts familiars) al territori dit el Balcar. Els repartiments continuaren al llarg dels segles XVIII i XIX, especialment al sector de l’esquerra del Llobregat, cosa que evidencien les actuals feixes allargades i simètriques. Resten alguns béns comunals a la Garriga i al Tamariuar. El 1851 començaren les obres de contenció dels rius, que sovint malmetien els sembrats i inundaven la població.