Vida
Inicià els estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant. El 1665 fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular. L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies ―des del 1703, acompanyat d’un ajudant―. Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al càrrec, fou mestre de capella de la seu valenciana.
La seva obra representa el punt culminant de la producció barroca pel que fa a la música d’orgue hispànica, tant per la quantitat de composicions conservades (bé que se n’ha perdut una gran part) com per la qualitat intrínseca i la representativitat aconseguida gràcies a les interrelacions dels models, que palesen el coneixement que l’autor tingué dels repertoris de l’època francesos i italians, encara que no alemanys. De la seva obra organística cal destacar el conreu del tiento, al qual atorgà una altra significació: partint de les experiències anteriors, arribà a donar-li una expressivitat plenament barroca amb l’ús de les disminucions, les dissonàncies, la variació rítmica i la complexitat contrastant de la forma. També utilitzà els ostinati, provinents de la dansa, i les batalles, de tradició anterior, que en mans de Cabanilles esdevingueren un model reeixit de contrast. Els seus versos, d’obligada servitud litúrgica, ultrapassaren sempre els criteris d’estricta funcionalitat i es convertiren en petites joies d’un diàleg entre la tímbrica polifònica de l’orgue i la cantilena de la salmòdia cantada.
S’han conservat també unes quantes obres vocals, tant litúrgiques com en romanç, que mostren una altra faceta del compositor, totalment en consonància amb la qualitat de la seva producció organística. Aquesta característica es manifesta sobretot en la complexitat de l’escriptura contrapuntística, en la qual excel·leix en l’art de la variació, i la seva harmonia avançada per l’ús sovintejat de les dissonàncies, tant en les obres vocals com en les instrumentals. L’obra de Cabanilles, interpretada pels millors músics d’arreu del món, ha estat objecte d’estudi de tota la musicologia internacional. L’edició crítica del seu repertori organístic fou iniciada per Higini Anglès el 1926, i ha estat continuada per Josep Climent, que el 1971 i el 1983 publicà el conjunt de l’obra vocal.
Obra
Orgue: Prop de 200 tientos, 5 passacaglie, 5 gallardes, 2 batallas, 4 paseos, follies (Diferencias de folías; Pedazo de música; Xácara), 6 tocates, versos en tots els tons per al magníficat, versos de Pange lingua per a tots els gèneres.
Música vocal en llatí: Missa a 6 veus i baix continu; Beatus vir, salm a 12 veus; 1 magníficat a 12 veus.
Música vocal en romanç: El galán que ronda las calles, villancet a 2 veus i acompanyament; Son las fieras, las aves y las flores, to a 3 veus i acompanyament; Mortales que amáis a un dios inmortal, to a 4 veus i acompanyament; Mi esposo asesta las flechas, villancet policoral a 11 veus i acompanyament; Ah, de la región celeste, villancet policoral a 15 veus i acompanyament; Atiende a mi suspiro, villancet a 4 veus i acompanyament; Arroyuelo no huyas, villancet a 4 veus i acompanyament.
Bibliografia
Cabanilles, Joan Baptista; Anglès i Pàmies, Higini; Climent i Barber, Josep: Opera Omnia, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1927-1989
Llorens i Cisteró, Josep Maria; [et al.]: Joan Baptista Cabanilles: músico valenciano universal, Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue, Valencia 1981
Domingo i Borràs, Josep-Antoni: Recerca biogràfico-documental sobre la família de l’organista Joan Baptista Josep Cabanilles i Barberà, Ajuntament, Regidoria de Cultura, Algemesí 1994
Simposio Internacional “Tiento a Cabanilles”: ponencias y comunicaciones, Palau de la Música i Congressos, Valencia 1995
Anglès i Pàmies, Higini: La musica organistica della Spagna nei sec. XVI-XVII e l’opera di Cabanilles, Tip. Ars Nova, Roma 1962