Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló. Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius. El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb el nas afilat. La seva obra, molt dispersa, és identificada, ultra en l’esmentat timpà de Cabestany, en el portal de l’església rossellonesa del Voló, en el frontal de Sant Serni de Carcassona, en els capitells de Rieus del Menerbès i probablement en alguns treballs executats a l’abadia de la Grassa i a l’abadia de Sant Papol (Llenguadoc). Són d’ell el timpà de l’església d’Errondo, a Navarra, i els fragments procedents del portal del monestir de Sant Pere de Rodes. La seva influència perdura en alguns capitells de Sant Pere de Galligants i també de Sant Esteve d’En Bas. La seva obra apareix també en algun capitell de l’església de Sant Àntimo de Montalcino, vora Siena, i en un fastuós canelobre de ciri pasqual a Sant Giovanni in Sugana, a Florència.
Mestre de Cabestany Timpà de Cabestany, de marbre, amb escenes de la vida de la Mare de Déu (s XII)
© Fototeca.cat
Escultor de personalitat desconeguda.