i Joaquim Cabot i Rovira | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joaquim Cabot i Rovira

Joaquim Cabot i Rovira Retrat al carbó per Ramon Casas (1900)
© Fototeca.cat
finances fin, història hist, orfebreria orfeb, literatura lit i ciències polítiques polít
Orfebre, financer, escriptor i polític, fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer, l’establiment del qual continuà.
Barcelona, 1861 — Barcelona, 1951

Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona: Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació (1921-26), Centre Excursionista de Catalunya (1899), Orfeó Català (1901-35). Durant la seva presidència de l’Orfeó Català fou construït el Palau de la Música Catalana (1908) i fundada la Revista Musical Catalana (1904). Intervingué com a secretari als Jocs Florals del 1888 i com a mantenidor el 1889. Milità a la Lliga Regionalista. Fou diputat provincial el 1911, i col·laborà en la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Escriví a La Renaixença amb el pseudònim de Dr. Franch, a Il·lustració Catalana, que ell finançà, i a la Revista Musical Catalana. Fou director fundador de La Veu de Catalunya (1899), i publicà De fora casa (1898), A cop calent (1900), Narracions de viatge i un llibre de records, El cant del cigne (1938).

Llegir més...