i Jaume Cabré i Fabré | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Cabré i Fabré

Literatura
Jaume Cabré i Fabré
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor.
Barcelona, 30 d’abril de 1947

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit durant molts anys l’ensenyament de la llengua i literatura catalanes, matèria de la qual obtingué una càtedra d’institut. La seva obra és considerada una de les més sòlides dels autors del darrer quart del segle XX i començament del segle XXI. Com a narrador, s’estrenà amb dos reculls de contes: Faules de mal desar (1974) i Toquen a morts (1977), als quals seguiren la novel·la Galceran, l’heroi de la guerra negra (1977), esdevinguda un clàssic de la narrativa juvenil; Carn d’olla (1978), recreació costumista del barri barceloní de Sant Antoni, i El mirall i l’ombra (1980), història d’una usurpació. Amb les novel·les Fra Junoy o l’agonia dels sons (1984; premis Prudenci Bertrana, Crítica Serra d’Or i de la crítica espanyola), sobre la intolerància religiosa, i La teranyina (1984, premi Sant Jordi), centrada en els esdeveniments de la Setmana Tràgica i a partir dels quals construeix una reflexió sobre el poder econòmic, consolidà el reconeixement a la seva obra. Conjuntament amb les narracions del Llibre de preludis (1985) formen la trilogia publicada el 1996 sota el títol El llibre de Feixes.

Confirmà la trajectòria ascendent amb els títols ulteriors: els volums de narracions Viatge d’hivern (2000, premi Crítica Serra d’Or) i Quan arriba la penombra (2017) i, sobretot, les novel·les Senyoria (1991, premis Crexells, Crítica Serra d’Or i Prudenci Bertrana), paràbola sobre el poder ambientada al final del segle XVIII, i L’ombra de l’eunuc (1996, premis Ciutat de Barcelona, Crítica Serra d’Or i Lletra d’Or), crònica personal dels darrers anys del franquisme i, alhora, reflexió estètica i exemple de composició narrativa. La complexitat i l’ambició de la seva obra i el reconeixement internacional atenyeren una nova fita amb les novel·les Les veus del Pamano (2004, premi de la crítica espanyola), sobre la repressió a la postguerra, obra en la qual té un pes decisiu la memòria històrica, i Jo confesso (2011, premis de la Crítica 2011, Crítica Serra d’Or 2012, Narrativa Maria Àngels Anglada 2012, Ciutat de Barcelona 2013 i Courier, del grup Le Monde al millor llibre publicat a França l’any 2012), obra de múltiples trames i nivells que s’insereix en les recreacions literàries dels totalitarismes europeus del segle XX. Independentment del contingut, destaca en l’obra novel·lística l’elaboració minuciosa de la trama argumental, que li permet girs insospitats i la creació d’un clima d’expectació. Un dels escriptors en català amb més projecció internacional, la seva obra ha estat traduïda a una dotzena de llengües. 

Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. L’any 2001 estrenà l’obra teatral Pluja seca. Ha conreat també l’assaig (El sentit de la ficció,1999; La matèria de l’esperit, 2005; Les incerteses, 2015), gènere en el qual s’interroga sobre el procés de creació literària i artística en general, amb freqüents referències a la música, també de gran importància en l’obra de ficció. A banda de la literatura juvenil amb els títols ja esmentats, és autor de guions de programes i sèries de televisió (La granja, Estació d’enllaç, etc.), activitat per la qual obtingué el 1992 el Premi Nacional de literatura de la Generalitat de Catalunya (guionatge), i del llibret de l’òpera Llull del compositor Francesc Cassú, estrenada el 2018.

El 2003 fou guardonat amb el Premi dels Escriptors promogut per l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), i el 2004, la traducció francesa de Senyoria (Seigneurie) obtingué el Prix Mediterranée a la millor novel·la estrangera publicada a França el 2003. És membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (2000). L’any 2010 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 2014 la Creu de Sant Jordi i el 2017 el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català. L’any 2019 rebé el Premi Nacional de Cultura del CoNCA.

Llegir més...