Vida i obra
Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger (1144 – ~ 1145) i primer vescomte de Cabrera (~1145 – ~ 1180) (Guerau III de Cabrera), quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera. El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI. El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer. Recentment, però, Stefano M. Cingolani l’identificà amb Guerau IV de Cabrera, documentat entre els anys 1194-1227, vescomte de Cabrera i d’Àger, que ocupà el comtat d’Urgell d’acord amb la ratificació del càrrec pel rei Jaume I (1220).
Se li atribueix l’autoria de la composició Ensenhamen (‘Ensenyament’), escrita en llengua provençal (segons Pirot, entre el 1155 i el 1160, i segons Cingolani, posterior al 1194), adreçada al seu joglar Cabra per tal d’instruir-lo, ja que l’acusa de no saber fer jocs malabars, ni ballar com un joglar gascó, ni saber utilitzar l’arc i els dits per a tocar la viola. Afegeix que tampoc no sabia cantar, no perquè la seva veu fos dolenta, sinó perquè desconeixia els tipus de poesia que s’interpretaven cantant, entre d’altres el sirventès i la balada. Consta de 216 versos, en què enumera temes, autors, obres i personatges del món literari de l’època, que donen un panorama molt complet i variat —malgrat el desordre— de la rica situació literària de la Catalunya del segle XII. Constitueix un document inestimable per a la història de la literatura.
Aquesta obra fou imitada per diversos trobadors provençals, com Guiraut de Calanson, que va escriure un altre ensenhamen dirigit al seu joglar Fadet.
Bibliografia
- Cingolani, S.M. (1993): “The sirventes-ensenhamen of Guerau de Cabrera: A Proposal for a New Interpretation”. Journal of Hispanic Research, 1/2.
- Pirot, F. (1972): “Recherches sur les connaisances littéraries des troubadors occitans et catalans des XIIème et XIIIème siècles”. Memorias de la RABLB, 14.
- Riquer, M. de (1952): Los cantares de gesta franceses. Sus problemas, su relación con España. Madrid, Gredos.