i Ponç de Cabrera | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ponç de Cabrera

història hist
Vescomte de Girona (~1050-~1105) (Ponç I de Cabrera), dit també Ponç Guerau de Cabrera .
?, ? — ?, aprox. 1105

Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost. Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona; el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola. Es declarà vassall del comte de Barcelona (1061); quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II. En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge. Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria del jove Ramon Berenguer III (1086), i romangué a la seva cort després de la majoritat d’aquest. Intervingué en les lluites entre els comtes d’Urgell i de Pallars a favor del darrer.

Llegir més...