i Cabrera d’Anoia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cabrera d’Anoia

Sumari de l’article

Nom antic deCabrera del Penedès, Nom antic deCabrera d’Igualada
Vista del nucli de Canaletes, cap de municipi de Cabrera d’Anoia
© Fototeca.cat
Municipi de l’Anoia.
Població: 
1.320 h
[2009]
Extensió: 
9 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Cabrera d’Anoia té 17,01 km2 i és situat al sector SE de la comarca, ja al límit amb l’Alt Penedès (termes de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola i Lavit, als sectors W i S). S'estén al costat dret de l’Anoia, riu que forma la frontera oriental i el separa —aigua avall de Capellades— dels termes municipals de Vallbona d’Anoia (N) i Piera (E); també limita, al N, amb els termes de Capellades i la Torre de Claramunt. El territori és accidentat, especialment al sector septentrional, per una sèrie d’elevacions del sector de la Serralada Prelitoral que talla l’Anoia al S de l’estret de Capellades, que culminen a l’extrem de ponent del terme al turó de la Guixera (583 m), i el drenen diverses torrenteres com les rieres del Cargol, de la Bleda (amb uns bonics gorgs i salts, prop de Canaletes) i de la Fou.

El terme comprèn el poble de Canaletes, cap de municipi, les urbanitzacions del Castell de Cabrera i de Can Ros, i els ravals i caserius d’Agulladolç, Cal Bóta, Can Feixes, Can Formiga, Can Fuster, Can Gallego, Can Piquer, la Guitza Nova, la Guitza Vella i el Mas Castells. Al N s’alcen l’antic castell de Cabrera, que dóna nom al municipi, i la seva església de Sant Salvador.

Des de la carretera de Capellades a Martorell, a l’indret del pont sobre l’Anoia, més avall del Capelló, surt el ramal que comunica amb la zona del castell. Des de la carretera comarcal C-15 d’Igualada a Sitges, més enllà de la font del Bosc, en surt un altre que porta a Canaletes, al qual també s’accedeix des de la banda oposada, des de Sant Jaume Sesoliveres, a partir de la carretera de Piera a Sant Sadurní d’Anoia.

La població i l'economia

En el fogatjament de 1365-70 s’atribueixen 45 focs al terme i en del 1497 només 12. Durant el segle XVI la variació fou mínima, amb 14 famílies. Al segle XVIII hi havia 136 h. Al segle XIX hi hagué un ascens a 237 h el 1830 i se sobrepassaren els 300 h des del 1857 fins a la darreria de la centúria. El 1910 s’arribà a 405 h, que es mantingueren poc més o menys fins que el 1950 pujaren a 415 h, que ha estat la màxima de població. El 1960 (336 h) s’inicià una davallada, que fou més forta en la dècada del 1970 (169 h el 1970 i 121 h el 1975). En el cens del 1981 s’apreciava una certa recuperació demogràfica, amb 139 h, que va seguir en els anys noranta, com s’apreciava en el cens del 1991, amb 216 h, i en el padró del 1996, on constaven 341 h. El 2001 la població augmentà a 658 h i a 944 h el 2005.

A causa del caràcter accidentat del terme, l’agricultura disposa de poques terres de conreu. La vegetació natural ocupa al voltant del 80% del territori i s’hi troben associats els pins pinyers i els blancs, les alzines, els roures i el matollar mediterrani. Els conreus de cereals, més propis de l’Anoia, han estat desplaçats per la vinya, un fet que ha afavorit l’establiment d’indústria d’elaboració de vi i cava al municipi. Altres conreus representatius són l’olivera i els ametllers; el regadiu es fa en zones molt reduïdes. Les activitats ramaderes no són representatives de l’economia del municipi.

Vista aèria de Cal Bóta (Cabrera d'Anoia)
© Patrimonifunerari.cat
Els molins a la vora de l’Anoia són documentats des del segle XI. El molí de Cal Bóta fou inicialment fariner i després bataner. La rierada del 1842 el va destruir. La nova edificació fou destinada a filatures de cotó i un incendi el 1870 l’anorreà. El molí de Castellet fou inicialment fariner i després draper. La rierada del 1740 se'l va emportar. Reconstruït, des del 1794 fins al 1890 fou paperer. El molí de Sant Miquel, a prop del Mas de la Cucalera, fou, al principi, fariner i, després, paperer. Al costat del molí de Castellet, al principi del segle XX, les dependències de Ca la Fou es convertiren en la Colònia tèxtil Marçal, de filatures i teixits de cotó, fins el 1975. Posterioment es dedicà a estampats i confeccions.

El poble de Canaletes

El cap de municipi és el poble de Canaletes, al sector SW del terme, que es formà a partir del segle XVIII i es divideix en dos nuclis, anomenats el Mas de Canaletes i el Raval. El 2005 tenia 104 h. Canaletes celebra les festes tradicionals pel gener (festa petita) i per l’agost (festa major). El ball pla de Cabrera té una versió pròpia de la contrada, tant de melodia com de coreografia.

Al sector de Canaletes, vers el límit amb Mediona, hom troba la caseria d’Agulladolç, on el 2005 constaven 4 h empadronats.

Altres indrets del terme

Can Feixes i Can Formiga

El raval o caseria de Can Feixes, amb 9 h el 2005, dit també Can Feixes de la Pineda, al N de Canaletes, és centrat en l’antic Mas de la Pineda, anomenat Can Feixes. Es tracta d’un mas català típic, amb esgrafiats decoratius a la façana i a les porxades, fets l’any 1946 per Ferran Serra. La capella de Santa Eulàlia, edificada al segle XVI, era administrada per la família Freixes i serví els masos d’aquest veïnat fins al segle XVIII, quan fou construïda una nova capella al costat del mas de Can Feixes, en substitució de l’anterior.

El veïnat de Can Formiga, al S de Canaletes, és a prop del terme de Sant Pere de Riudebitlles. Al voltant de la masia de Can Ros s’ha format una gran urbanització que ha pres el mateix nom i s’estén fins prop de Can Formiga i fins al límit comarcal. El 2005 tenia 550 h empadronats.

El castell de Cabrera

Aspecte de l'església de Sant Salvador de Cabrera
© Patrimonifunerari.cat
El castell i l’església de Sant Salvador de Cabrera són situats al sector NE del municipi, a la dreta de l’Anoia. El castell és situat dalt d’un turó estratègic per acomplir la vigilància de l’antic camí ral a l’indret del congost de Capellades. L’antiga fortalesa ja era enderrocada vers el 1550. Cap al final del segel XVII, aprofitant alguns murs de l’antiga edificació, la família dels Móra, que era en el terme des dels segles medievals i tenia la casa pairal a prop del castell, hi bastí una ampla residència, que es coneix com a Casa dels Móra, que ha perdurat i conserva un portal amb l’escut dels Cardona. Ha estat utilitzada posteriorment com a casa de colònies.

El castell tenia annexa la capella de Sant Salvador de Cabrera. En una bona part és de construcció romànica encara que modificada; orientada de N a S, d’una nau amb volta de canó i arcs torals, té unes capelles afegides; el campanar és d’espadanya. A l’interior, a la capella del Sant Crist, hi ha les lloses sepulcrals de la família Móra (segles XVIII-XIX). Aquesta família féu portar de Roma les relíquies de sant Justí, sant Benet, santa Felicíssima i santa Tranquil·lina i des del 1736 se celebrava la important festa dels Sants Màrtirs, que es convertí en l’aplec comarcal del diumenge de Pasqüetes.

Al sector del castell de Cabrera hi ha el conjunt d’edificis de la colònia industrial de Ca la Fou o Colònia Marçal, que conserva restes de l’església de Sant Salvador de la Fou. Hi ha també una sèrie de masos disseminats i s’ha format una urbanització de tipus residencial anomenada el Castell de Cabrera, amb 266 h el 2005, que celebren la festa major a l’agost. En la zona de la urbanització, prop del castell, es van descobrir uns antics forns medievals de ceràmica grisa, que en part van ser destruïts arran del condicionament dels vials d’aquest nucli urbanitzat.

Sant Miquel i les masies

L’antiga quadra de Sant Miquel, que comprenia terres dels termes de Cabrera i de Piera, fou de la jurisdicció dels senyors de la Torre de Claramunt, durant el segle XVI. Al segle XVII en foren beneficiaris els preveres de la comunitat d’Igualada. Al segle XVII era propietat de la família Torres, de Piera. L’església de Sant Miquel és situada a la dreta de l’Anoia, a prop de la població del Badorc. Pertangué al monestir de Sant Cugat del Vallès entre els segles XI i XVI. Fins el 1581 fou sufragània de Vallbona i després de Cabrera.

Subsisteixen una sèrie de cases de pagès, algunes de les quals documentades des dels segles XIV i XV, com el Mas de la Guitza, el Mas de les Fenoses, el Mas Martorell, el Mas de la Guilera, el Mas de la Bleda, el Mas dels Babots o Cal Ros dels Abegots, Can Torrents, Can Canals, Can Codony, la Guixereta, Can Planes, Can Sègol, els Costats, Mas Castells, i Can Fuster. El Mas dels Clavers o Can Gallego centra la caseria del mateix nom, amb 10 h el 2005. El 1991, el pi de Can Gallego va ser declarat arbre monumental.

La història

El primer senyor del castell de Cabrera, el 1051, fou el bisbe i vescomte Guislabert de Barcelona, i passà a continuació al comtat barceloní. El 1273 Asbert de Mediona donà a Jaume I el castell d’Altea en canvi del castell de Cabrera i la seva possessió li fou confirmada el 1277 per Pere II. Els seus successors, el 1348, transferiren el domini a Pere de Tous i el seu primogènit, Bernat de Tous, el 1396, el va cedir al canonge barceloní Guillem Jofre, el qual, el 1413, en va fer venda als nobles de Cardona. Entre 1463 i mitjan segle XVI pertangué a la família dels Camporrells. El 1586 la jurisdicció senyorial era de la família dels Foixà, que la mantingué fins a l’extinció de les senyories. Formà part de la baronia de Cabrera el veí lloc de Vallbona d’Anoia, i els Foixà foren també senyors de Vilanova d’Espoia.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...