Fou redactor de L’Autonomista de Girona i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i col·laborà també a La Humanitat, La Campana de Gràcia i altres publicacions de la premsa republicana. L’any 1936 fou nomenat secretari del governador de Girona, càrrec que ocupà fins que s’incorporà a l’exèrcit republicà. Fou un dels fundadors de la revista Nuevos Horizontes, publicada al front. Exiliat el 1939, després de passar pels camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers, el 1942 s’exilià definitivament a Mèxic, on participà activament en la promoció i difusió de les activitats del Centre Republicà i del Casal Català. Col·laborà en revistes catalanes de l’exili, a la premsa mexicana i també a Tele-estel. Fou tècnic de l’editorial UTEHA. Es cartejà amb Pau Casals. A Mèxic publicà, en català, les impressions Terra Nostra (1946), estampes de l’exili, els reculls de poemes Ona i ocell (1950) i Raïm (1951), i la novel·la Les òlibes (1956). En castellà publicà les novel·les La ciudad de madera (1947), on descriu els anys passats als camps de concentració, i Aves siniestras (1956), de gènere juvenil. Pòstumament es publicaren els reculls de retrats Polítics i escriptors gironins durant la Segona República (1987) i Homes de la meva terra (2002). El 1984 l’Ajuntament de Salt l’homenatjà amb un carrer al seu nom.