i Joan Cadevall i Diars | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Cadevall i Diars

botànica bot i geografia geog
Botànic i geògraf.
Castellgalí, Bages, 1846 — Terrassa, Vallès Occidental, 1921

Llicenciat en ciències exactes i naturals a Barcelona (1869), es doctorà en ciències naturals (1871) i es dedicà tota la vida a l’ensenyament a Terrassa, on fou professor i director del Col·legi Terrassenc fins el 1901, director de l’escola municipal d’arts i oficis (1901-04) i professor de l’Escola Superior d’Indústries (1904-18). Deixeble d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, s’interessà seriosament per la botànica des del 1870; herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà. El 1897 publicà Flora del Vallés, precedida per un estudi geogràfic, resum del voluminós treball titulat Geografía física, descriptiva e histórica del Vallés (1886). Amb motiu de l’encàrrec de la confecció del mapa agronòmic de la província de Barcelona, que encloïa una flora provincial, concebé el propòsit de completar l’obra d’Antoni-Cebrià Costa i emprengué la revisió i la compilació de la flora catalana, a la qual, seguint els consells de Carles Pau, donà un caràcter descriptiu, afegint-hi claus dicotòmiques. El camp de treball fou ampliat, així, a la totalitat del Principat, i el resultat fou una obra monumental, en part en col·laboració amb Àngel Sallent, la Flora de Catalunya (1913-37), publicada per l’Institut d’Estudis Catalans (els volums pòstums anaren a cura de Pius Font i Quer). També és autor, entre altres publicacions, de Botànica popular (1907), resum de les lliçons professades al Centre Excursionista de Catalunya, i Caricologia catalana (1911). El seu herbari, que cedí al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (actualment a l’Institut Botànic), passa de 8000 exemplars.

Col·laboració: 
MGa / JMC
Llegir més...