Fou ministre de finances (1899 i 1906-09), president del consell (1911) i de nou ministre de finances (1913-14). Hagué de dimitir a causa de l’escàndol promogut per l’assassinat per part de la seva muller de Gaston Calmette, director de “Le Figaro”, en represàlies contra una campanya de difamació. El 1917 fou condemnat a tres anys de presó per intel·ligència amb l’enemic. Amnistiat, s’incorporà al ministeri de finances (1925). Escriví Mes mémoires (1942-47).
Joseph-Marie Caillaux
© Fototeca.cat
Polític francès, cap del partit radical i expert en finances públiques.