Primerament, tingué el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona. Fou la primera caixa catalana, i serví de model per a d’altres, com la de Sabadell i la d’Igualada. Inicialment de caràcter burgès liberal, ja al segle XIX el control fou exercit durant molt de temps per la noblesa catalana. Des del 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, envers l’activitat econòmica amb la creació, el 1980, del Grup de Serveis. El 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.