Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona

Institució creditícia fundada el 1844, a partir d’un projecte presentat el 1839 a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i a la Junta de Comerç pel liberal Josep Melcior Prat, al qual s’afegí l’ajuntament de Barcelona.

Primerament, tingué el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona. Fou la primera caixa catalana, i serví de model per a d’altres, com la de Sabadell i la d’Igualada. Inicialment de caràcter burgès liberal, ja al segle XIX el control fou exercit durant molt de temps per la noblesa catalana. Des del 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, envers l’activitat econòmica amb la creació, el 1980, del Grup de Serveis. El 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.