i P’otr Iljič Čajkovskij | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

P’otr Iljič Čajkovskij

Nom transcrit al català dePiotr Ílitx Txaikovski, Nom transliterat al català deP’otr Iljič Čajkovskij, Nom en ciríl·lic deПётр Ильич Чайкoвский (ru)
P’otr Iljič Čajkovskij

música mús
Compositor rus.
Votkinsk, actualment República dels Udmurts, 7 de maig de 1840 — Sant Petersburg, 6 de novembre de 1893

Cursà estudis de dret i fou funcionari del ministeri de justícia (1859). El 1863 dimití per dedicar-se exclusivament a la música. En acabar els estudis (1866) fou professor d’harmonia al conservatori de Moscou. D’aquesta època són la Primera simfonia (1866), l’òpera El voivoda (1868), etc. Durant una visita a Sant Petersburg (1868) conegué els músics joves que treballaven per la causa del nacionalisme en l’art i que havien format el Grup dels Cinc. Balakirev, que n'era el fundador, i Rimskij-Korsakov exerciren una influència temporal damunt seu: Segona simfonia (1872), basada en temes populars ucraïnesos. Els anys següents foren d’una gran activitat: fou nomenat crític musical del Russkaja Vedemost (‘El butlletí rus’), i sense deixar l’ensenyament prosseguí la tasca de compositor. Poc temps després, gràcies al mecenatge de Nadezhda von Meck, pogué dedicar-se totalment a compondre. A causa de la seva personalitat, cosmopolita i influïda per la música occidental, s’havia anat allunyant del Grup dels Cinc. Tanmateix, per l’amor als contrasts, per l’orquestració brillant i colorista i per la gran intensitat emocional denota un temperament essencialment rus. A més de les obres esmentades, cal citar quatre simfonies, entre les quals la Manfred (1885) i la Sisena, Patètica (1893), tres concerts per a piano (1874-93), el tercer dels quals restà inacabat, un concert per a violí (1878), música religiosa, coral, etc. En l’òpera, admirava sobretot la claredat i la simplicitat: Eugeni Oneguin (1878) i La dama de piques (1890) són les més importants, i també compongué Mazeppa (1881-87) (sobre un poema de Puškin), Iolanta (1891), etc. Dels ballets excel·leixen El llac dels cignes (1876), La bella dorment del bosc (1889) i El trencanous (1892).

Col·laboració: 
MLlM
Llegir més...