i Calaceit | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Calaceit

Nom oficial castellà del municipi deCalaceite (es)
Municipi
Franja de Ponent
Nom oficial castellà del municipi deCalaceite (es)
Façana barroca de l’església parroquial de Calceit
© Fototeca.cat
Municipi del Matarranya, entre el riu d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
Població: 
1.143 h
[2006]
Extensió: 
81 km2

El terme és drenat, a més, per petits barrancs (barrancs de Calapatar i de Vallrovira). La vegetació és molt degradada (pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola). La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres (és el primer productor d’oli de la comarca): 2.054 ha (cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada”; fou especialment bona la de 1927-28), i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques. La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment. A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals (ordi, blat, civada i blat de moro), 511 ha de vinya, i 560 ha d’ametllers (més un gran nombre d’arbres disseminats); el regadiu ocupa només 30 ha (patates, hortalisses i llegums), administrades per una comunitat de regants. L’activitat industrial es redueix a uns quants tallers de confecció i a les indústries derivades de l’agricultura. Resten encara 1.700 caps de bestiar boví i 500 de cabrú. Hi ha granges de porcs. El predomini de les oliveres produeix una gran fluctuació de la població, segons les collites.

La vila (1.275 h agl [1991], calaceitans; 511 m alt) és a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües del Matarranya i del riu d’Algars, al peu del turó de Sant Cristòfol (591 m alt). D’origen islàmic, fou conquerida efímerament el 1132 per Alfons I d’Aragó, i el 1149 per Ramon Berenguer IV de Barcelona, i definitivament per Alfons I de Catalunya-Aragó (campanya de 1168-69), amb l’ajuda dels ordes militars. Bé que corresponia al territori adjudicat a la diòcesi de Tortosa, a la qual pertangué, amb el seu arxiprestat, fins el 1955, que passà a Saragossa, fou atribuïda (juntament amb Cretes, Arenys i Lledó, que pertangueren al terme fins 1205-06, i la part actual del Massalió a la dreta del Matarranya) a l’orde de Calatrava (establert a Alcanyís des del 1157), el qual establí al castell de Calaceit el centre de la comanda de Calaceit (amb comanadors propis documentats del 1280 al 1417); amb l’establiment (1318) del riu d’Algars com a límit entre el dret barceloní i el dret aragonès, Calaceit es lligà administrativament a Aragó d’una manera definitiva; el 1428 la senyoria passà a Joan II de Navarra i al secretari d’Alfons IV, Francesc d’Arinyo (senyor únic des del 1429), i el 1452 al capítol de Tortosa. El 1462 el comanador de la Freixneda rebé l’encàrrec de Joan II de castigar Calaceit i els altres pobles fronterers seguidors de la generalitat de Catalunya. El 1643, durant la guerra dels Segadors, fou hostil a les tropes francocatalanes, que forçaren l’entrada al recinte emmurallat i saquejaren la població. El 1823 esdevingué cap d’un partit judicial, suprimit i repartit entre els d’Alcanyís i de Castellot i posteriorment reorganitzat en el de Vall-de-roures. L’església arxiprestal (dedicada a Santa Maria del Pla), successora de l’antiga església de Sant Pere, al castell, fou edificada a mitjan segle XIII i reedificada al començament del XVIII: té una notable façana barroca, relacionada amb la de Vinaròs. Hi ha una plaça porticada i diverses cases senyorials; la casa de la vila fou construïda el 1606. Una interessant capella de la Mare de Déu del Pla, de mitjan segle XVIII, és al barri de la Costa. A 1 km de la vila hi ha el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit, molt ben conservat. Dins el terme hi ha també el barranc de Calapatar i el llogaret del Mas de l’Ametlla.

Col·laboració: 
TLlC / MxC
Llegir més...