i Josep de Calassanç | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep de Calassanç

Josep Calassanç i Gastó
Josep Calassanç segon dibuix a carbó de Juli Borrel, conservat a l'Arxiu Provincial de l’Escola Pia
© Escola Pia
història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic, educador i fundador.
Peralta de la Sal, Llitera, 11 de setembre de 1557 — Roma, 25 d’agost de 1648

Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida (1571-77) i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583. Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja. Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes. A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians (1585), durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven. Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat (1585-86). Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies de la catedral i secretari del capítol de canonges (1587-89), càrrec que li permeté d’intervenir en els afers diocesans, com també d’actuar contra els bandolers i els hugonots. Tenia el nomenament de rector no residencial de les parròquies de Claverol i d’Hortoneda. El 1589 fou nomenat familiar del bisbe Andreu Capella i uns quants mesos després arxiprest de Tremp i visitador de les oficialitats de Tremp, Sort, Tírvia i Cardós en missió de reforma.

El 1591 renuncià els càrrecs de la diòcesi d’Urgell i passà a Roma, on fou preceptor de la família Colonna, actuà en representació del seu bisbat i continuà l’exercici del ministeri pastoral a través de diverses confraries; recorrent els barris romans captà el problema d’una infància i joventut abandonada, inculta i abocada a la misèria. Obrí a la parròquia de Santa Dorotea en el Trastevere (1597) una escola gratuïta, que es convertí més tard (1617), ja establerta a la casa de Sant Pantaleó, en la Congregació Paulina de la Mare de Déu de l’Escola Pia (escolapi), elevada a orde religiós per Gregori XV el 1621 i destinada a l’educació de les classes populars, seguint les directrius de reforma del concili de Trento (la reforma de la societat serà a través de l’educació). Fou el primer a agrupar infants desvalguts i a procurar-los, a més d’ensenyament (escriptura, lectura, aritmètica i doctrina cristiana), menjar i vestit. Graduà també aquestes ensenyances i establí per part dels mestres un control d’assistència i qualificacions i exàmens. No es limità al primer ensenyament sinó que també volgué a per a tots el llatí i la retòrica.

L’obra s’estengué aviat, començant per la fundació el 1616 d’un col·legi a Frascati. Moltes poblacions d’Itàlia, de nord a sud, tingueren col·legi escolapi. Una de les fundacions més emblemàtiques fou la de Florència (1630) perquè a través de la comunitat d’aquella casa es relacionà amb Galileu i li envià religiosos perquè es formessin en les matemàtiques. Eren els anys de la guerra dels Trenta Anys i prínceps i purpurats demanaren fundació escolàpia a l’imperi Austrohongarès i a Polònia, a poblacions que avui pertanyen als estats de la República Txeca i d’Eslovàquia. El 1638 envià Melchiore Alacchi a Guissona per obrir-hi el primer col·legi de l’Escola Pia a la península Ibèrica, però la guerra dels Segadors i la malaltia de l’escolapi ho impediren, de moment.

Calassanç fou pres sense fonament i jutjat pel tribunal de la Inquisició. L’orde fou reduït a sacerdots sense vots, perquè Calassanç es negà sempre a deixar d’impartir en les seves escoles el llatí i la retòrica, ja que considerava que tots els infants tenen els mateixos drets a rebre un ensenyament complet i a entrar a la universitat.

Fou canonitzat pel papa Climent XIII el 1767. La seva festa se celebra el 25 d’agost. Es conserven diverses cartes seves en català.

Col·laboració: 
JGa
sant
Llegir més...