i Calataiud | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Calataiud

Nom oficial castellà deCalatayud (es), Nom antic deCalataiub, Nom antic deCalataiú
Nom oficial castellà deCalatayud (es), Nom antic deCalataiub, Nom antic deCalataiú
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, drenat pel riu Jalón.
Població: 
21.933 h
[2009]

S'estén al peu d’un antic castell d’origen musulmà, en un lloc estratègic que domina una important cruïlla de camins naturals (el de la vall Jiloca-Túria vers Terol i el País Valencià, i el de Jalón-Henares, cap a l’interior de la Meseta). Centre agrícola, últimament s’hi ha desenvolupat la indústria. Hi és tradicional la fabricació de ceràmica. A la ciutat es destaquen l’església de San Andrés, gòtica amb una torre mudèjar, la de San Pedro de Francos, de portalada gòtica (s XV) i torre inclinada, la de San Juan Bautista, amb portalada del s XVI, i les col·legiates de Santa María, de portada plateresca (1526), i del Santo Sepulcro. Situada a 3 km de l’antiga Bílbilis, fou fundada pels àrabs al s VIII, i fou conquerida per Alfons I el Bataller el 1120. Alfons VII de Castella se n'apoderà el 1135, però tornà a Ramon Berenguer IV. El 1198 hi tingué lloc l' acord de Calataiud , de repartiment de Navarra entre Alfons VIII de Castella i Pere I d’Aragó (els castellans ocuparen Miranda de Ebro, i els aragonesos una part de la vall del Roncal). Es mantingué fidel a Pere III de Catalunya-Aragó en les lluites de la Unió (1347), i el 1366 obtingué el títol de ciutat, per la seva fidelitat en la lluita contra els castellans. Jaume d’Urgell hi tingué un fort partit en morir Martí I, i el papa Benet XIII hi fundà una acadèmia tomista de teologia i de filosofia, que perdurà fins el 1835. Hi foren celebrades corts diverses vegades; les més importants foren les del 1461.

Llegir més...