i Calataiud | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Calataiud

Nom oficial castellà deCalatayud (es), Nom antic deCalataiub, Nom antic deCalataiú
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, drenat pel riu Jalón.
Població: 
21.933 h
[2009]

S'estén al peu d’un antic castell d’origen musulmà, en un lloc estratègic que domina una important cruïlla de camins naturals (el de la vall Jiloca-Túria vers Terol i el País Valencià, i el de Jalón-Henares, cap a l’interior de la Meseta). Centre agrícola, últimament s’hi ha desenvolupat la indústria. Hi és tradicional la fabricació de ceràmica. A la ciutat es destaquen l’església de San Andrés, gòtica amb una torre mudèjar, la de San Pedro de Francos, de portalada gòtica (s XV) i torre inclinada, la de San Juan Bautista, amb portalada del s XVI, i les col·legiates de Santa María, de portada plateresca (1526), i del Santo Sepulcro. Situada a 3 km de l’antiga Bílbilis, fou fundada pels àrabs al s VIII, i fou conquerida per Alfons I el Bataller el 1120. Alfons VII de Castella se n'apoderà el 1135, però tornà a Ramon Berenguer IV. El 1198 hi tingué lloc l' acord de Calataiud , de repartiment de Navarra entre Alfons VIII de Castella i Pere I d’Aragó (els castellans ocuparen Miranda de Ebro, i els aragonesos una part de la vall del Roncal). Es mantingué fidel a Pere III de Catalunya-Aragó en les lluites de la Unió (1347), i el 1366 obtingué el títol de ciutat, per la seva fidelitat en la lluita contra els castellans. Jaume d’Urgell hi tingué un fort partit en morir Martí I, i el papa Benet XIII hi fundà una acadèmia tomista de teologia i de filosofia, que perdurà fins el 1835. Hi foren celebrades corts diverses vegades; les més importants foren les del 1461.

Llegir més...