i Santiago Calatrava i Valls | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Santiago Calatrava i Valls

La Torre de Calatrava, el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic, de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
enginyeria eng, arquitectura arquit i escultura escult
Arquitecte, enginyer i escultor.
Benimàmet, València, 28 de juliol de 1951

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París. La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal. Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric (1990); el pont de Felip II-Bac de Roda (1987) i la torre de comunicacions de Montjuïc (1992) a Barcelona; el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla (1992), l’estació del TGV de Lió (1992) i d’Orient de Lisboa (1993); la torre de control (1993-96) i la terminal de l’aeroport de Sondika, a Bilbao (1990-2000), la sala municipal de la plaça d’Espanya, a Alcoi (1995), el recinte firal de Tenerife (1996), el planetari (1996-98) i el Museu de la Ciència (1996-2000), per a la Ciutat de les Arts i de les Ciències, el Museu d’Art Contemporani de Milwaukee (2001) a Wisconsin, l’Auditori de Santa Cruz de Tenerife (2004), la remodelació de l’estadi olímpic d’Atenes per als Jocs Olímpics de l’any 2004, el projecte per a l’edifici Turning Torso de Malmö (Suècia), que el 2005 li valgué el premi MIPIM al millor edifici residencial del món de l’any, el pont de Jerusalem (2008), anomenat ‘de les cordes’ (en referència a l’arpa de David) i el Quarto Ponte sobre el Canal Grande de Venècia (2008), l'estació Liège-Guillemins, a Bèlgica (2009), el Palau d'Exposicions d'Oviedo (2011) i l'estació del Tren de Gran Velocitat Reggio Emilia AV Mediopadana (2013). L'any 2008 s'inicià la construcció del World Trade Center Transportation Hub a l'anomenada Zona ZeroZona Zero de Nova York. Els seus projectes han estat de vegades criticats per motius pressupostaris i també per eludir requeriments pràctics, sacrificats a l'estètica, i ha estat sotmès a alguns processos judicials. El 1993 hom féu una exposició retrospectiva dels seus projectes al Museu d’Art Modern de Nova York. També és autor d’escultures, en les quals predominen els volums i les formes geomètriques pures, molt properes a la seva arquitectura. Ha rebut diversos guardons, com ara el premi FAD, el premi IVBH de l’Associació Internacional d’Enginyeria Estructural, el premi Auguste Perret a les aplicacions tecnològiques a l’arquitectura, la Creu de Sant Jordi (1994), el premi Príncipe de Asturias de les arts (1999), el premi Meadows de les arts (2000), el Premio Nacional de arquitectura (2007) i el Premi Europeu d'Arquitectura (2015).

Data de revisió: 
2015-10-14
Llegir més...