i Pasqual Calbó i Caldés | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pasqual Calbó i Caldés

Pascual Calbó i CaldésAutoretrat
© Fototeca.cat
pintura pint i arquitectura arquit
Pintor, projectista d’obres arquitectòniques i tractadista.
Maó, Menorca, 1752 — Maó, Menorca, 12 d'abril de 1817

Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura. Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma. Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena. L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial. Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial. Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó. El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on començà una tasca completament nova com a pintor paisatgista. Residí a l’Havana, a Nova Orleans i finalment a Santo Domingo. El 1790 tornà definitivament a Maó, i es dedicà a l’ensenyament, orientat devers l’arquitectura, fins el 1812, que deixà tota activitat a causa de la paràlisi que li afectava les mans. De les obres pictòriques de les èpoques italiana i vienesa poca cosa ha pogut ésser identificada. Correspon a aquesta etapa el retaule de la capella de s’Aranjassa —avui a l’Ateneu de Maó—. L’època americana i la posterior són potser les més importants, o almenys les més originals, dins l’obra de Calbó. De Santo Domingo dugué la Perruqueria de negres i el Ball de negres, els quals, per la temàtica, situen Calbó entre els primers preromàntics que tractaren el tema exòtic de les Amèriques. De costums menorquins, a més de Festa de Carnaval, hi ha una sèrie d’aquarel·les i dibuixos a la ploma. Són coneguts els retrats dels seus familiars (en col·leccions particulars), dels Poly, el comte de Cifuentes i un petit autoretrat (Museu de Maó). D’altra banda, Calbó recopilà d’una manera clara i senzilla i traduí al català, en disset tractats, els coneixements del seu temps de matemàtiques, física, arquitectura civil i militar i construcció naval. Aquesta activitat el fa, potser, l’últim tractadista científic en català anterior a la Renaixença.

Col·laboració: 
AMu
Data de revisió: 
2017-04-12
Llegir més...