Cavaller, fou deixeble de l’humanista Martí Ivarra. A partir del 1545, que fou nomenat catedràtic d’arts i filosofia, restà sempre estretament vinculat a la vida de la universitat, de la qual esdevingué rector. Col·laborà amb Antic Roca en la confecció del Lexicon latino-catalanum (1561); admirador d’Ausiàs Marc, publicà uns versos llatins en l’edició de les obres d’aquest poeta (1560). Compongué una història, De Cathalonie, de la qual aparegué només el primer llibre (1588), seguint el mètode de Tomic, fet que li donà un prestigi oficial: fou consultat per la generalitat per tal d’establir la llista dels retrats dels comtes de Barcelona que havien de decorar una de les sales del palau. Estimulador del conreu de la llengua catalana, fou jutge en el certamen poètic celebrat a Barcelona el 1580, i encara, el 1601, féu la Sentència dels versos catalans en el certamen celebrat en honor de sant Ramon de Penyafort, i uns versos catalans seus figuren en els preliminars del Sermó d’Onofre Manescal (1602). Sembla que compongué algun nobiliari.