De direcció general NW-SE, s’estén entre el coll de la Vinya (500 m alt.), el Garbí (601 m), la mola de Segart (565 m), el Xocainet (437 m) i el Picaio de Sagunt (367 m), separat aquest de la resta de la serralada pel coll de la Calderona (210 m), per on passa l’antic camí de València al monestir de Sant Esperit, bastit al centre del massís. Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels s. XVII al XIX. Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic que limita pel nord el Camp de Túria, a l’oest del coll de la Vinya, més conegut, però, com a serralada de Portaceli. La vegetació natural, malgrat la degradació important soferta en alguns vessants, és representada per importants pinedes de pi blanc, amb rodals d’alzines i garrigues de coscoll, llentiscle i margalló damunt les calcàries, i pinedes de pinastre amb claps d’alzines i d’alzines sureres damunt els gresos. Els conreus de secà, tanmateix, s’enfilen en bancals pels vessants (oliveres, vinya i garrofers). El barranc de la Calderona, que neix al vessant meridional de la serra, es dirigeix a l’Horta i forma, juntament amb el de Puçol, el barranc del Puig.