Caldes de Boí

Caldes de Boí (Alta Ribagorça)

© Fototeca.cat

Balneari, santuari i centre turístic de la vall de Boí, a Barruera (Alta Ribagorça).

És a 1 470 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Tor (dita també riu de Caldes ), prop de la confluència amb el barranc de Sallent, sota el pic de Comaloforno. Al costat del balneari, d’origen romà, fou bastida a l’alta edat mitjana l’església de la Mare de Déu de Caldes (imatge romànica, l’original de la qual fou destruït el 1936); una nova capella renaixentista substituí l’antiga, i al s XVIII foren bastides les dependències del santuari, centre de beneficència eclesiàstica de la mitra d’Urgell, administrat per la Consòrcia i Junta de Sant Roc de Boí, formada per veïns de la vall de Boí i de la batllia de Sas. El 1839 la diputació de Lleida se'n féu càrrec, igualment com a centre benèfic, fins en 1877-78, que passà a l’estat, pel qual fou venut el 1895. Ha esdevingut un important centre termal i turístic: més de 400 places en dos grans hotels. Les aigües de Caldes de Boí , mineromedicinals, sorgeixen de 37 fonts, amb diversa composició (sulfuroses i sòdiques; clorurades, sòdiques i ferruginoses; bicarbonatades). Sorgeixen entre 24 i 56°C i són utilitzades per a la terapèutica del reumatisme, de l’herpes i d’algunes malalties de la pell. Hi ha també estufes naturals. Aigua avall, a la confluència de la Noguera de Tor amb el riu de Sant Nicolau, al lloc anomenat la Farga, hi ha la central hidroelèctrica de Caldes , subterrània, amb 45 800 kW de potència instal·lada i una producció mitjana de 127 903 000 kWh, que utilitza l’aigua dels dos rius des de l’estany de Cavallers i de Sant Esperit, a Aigüestortes (a 4 108 m i 5 746 m de distància, respectivament).