i Calella de Palafrugell | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Calella de Palafrugell

Vista de Calella de Palafrugell (Palafrugell)
© C.I.C - Moià
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), a la Costa Brava, el més meridional dels nuclis marítims del terme, entre la punta d’en Blanc i la de Forcats.
Població: 
782 h
[2009]

Es començà a poblar a la fi del segle XVIII (abans hi havia botigues o barraques de pescadors) i fou el port de cabotatge de la vila de Palafrugell (exportació de suro manufacturat, especialment des de mitjan segle XIX i fins a ben entrat el segle XX, i de rajoles i de ceràmica de la Bisbal). Esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig (primer de la burgesia de Palafrugell, però a partir de 1950-60 del turisme internacional).

El nucli primitiu és davant les platges d’en Calau, el Portbò i Malaspina, i encara manté elements d’arquitectura popular com les Voltes, un carrer porticat i cobert davant el Portbò, i algunes cases antigues de pescadors. La duana desaparegué al començament del segle XX. L’església de Sant Pere és un edifici modern, iniciat el 1884.

Aspecte d’una casa de pescadors a la platja de Portbò
© Alberto González Rovira

Al darrer quart del segle XIX es formà el barri d’estiueig del Canadell, que ha conservat en bona part el seu caràcter, i al començament del XX es creà el de Sant Roc o els Canyers, mentre s’expandia molt el nucli primitiu. Entre les cases edificades posteriorment es destaquen els xalets Bertran i Vila, obra de l’arquitecte Duran i Reynals. Entre Calella i Llafranc hi ha la casa dita la Marineda, feta pels industrials surers Barris, amb jardins projectats per J. Mirambell, molt alterats.

S'ha conservat el passeig de ronda, vora mar, que va de Calella de Palafrugell a Llafranc. És interessant també el camí que porta al Golfet, integrat en la vegetació. Entre Calella i Llafranc es bastí a partir del 1597 (any en què donà el permís el batlle general de Catalunya) una torre de guaita i defensa, la torre de Calella, construcció ferrenya amb cos inferior de planta circular i part alta semicircular, atalussada, que també serví de presó.

Per Sant Pere, el 29 de juny, s’hi celebra la festa major, i el primer cap de setmana de juliol té lloc la popular cantada d’havaneres -la més destacada de la Costa Brava-, que se celebra des del 1967. Durant els mesos de juliol i agost també s’hi fan actuacions dins del cicle “Concerts d’Estiu”.

Llegir més...