i Califòrnia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Califòrnia

Regió de l’Amèrica del Nord, a la costa del Pacífic, des del paral·lel 42°, al nord, fins al cap de San Lucas, extrem meridional de la península de la Baixa Califòrnia , al sud.

És dividida entre l’estat de Califòrnia (EUA), al nord, i l’estat de la Baixa Califòrnia (Mèxic) i el de la Baixa Califòrnia Sud (Mèxic), al sector peninsular. El territori de Califòrnia fou explorat pels castellans a partir de l’expedició de Diego Hurtado de Mendoza, que entrà al golf de Califòrnia el 1532, i la de Diego Becerra, que arribà l’any següent a la Baixa Califòrnia. Atribuïda al virregnat de Nova Espanya (1534), hi continuaren les expedicions: Hernán Cortés i Hernando de Grijalva (1535), Francisco de Ulloa, que el 1539 explorà la costa occidental de la Baixa Califòrnia, i Juan Rodríguez Cabrillo i Bartolomé Ferrelo, que el 1542 descobriren l’Alta Califòrnia. El desembarcament de Francis Drake el 1577, el qual anomenà la regió Nova Albió , no tingué conseqüències. Sebastián Vizcaíno arribà el 1602 a la badia de Monterey. La colonització no s’inicià, però, a la Baixa Califòrnia, fins a la fi del s. XVII, per obra dels jesuïtes: l’italià Eusebio F. Chino hi establí en 1683-85 unes efímeres missions, i José M. Salvatierra fundà la de Loreto el 1697. Amb l’expulsió dels jesuïtes (1767), les 14 missions que deixaren foren lliurades als franciscans, que el 1772 les cediren als dominicans, en ajuntar-se als altres franciscans que participaven en l’expedició de Gaspar de Portolà a l’Alta Califòrnia (1769). Aquesta expedició, planejada pel virrei marquès de Croix i el visitador José de Gálvez davant la colonització russa d’Alaska, constituí la contribució catalana més important a la colonització americana: Portolà, nomenat governador de la Baixa Califòrnia (1767, actualment territori mexicà), sortí el 1769 al cap de l’expedició destinada a ocupar el port de Monterey. Hi participaren, per via marítima, els pailebots “San Carlos” (pilotat per Vicenç Vila, amb el tinent Pere Fages i vint-i-cinc homes de la seva companyia de Voluntaris de Catalunya, l’enginyer Miquel Constançó i el cirurgià Pere Prat, amb eines del camp, ceps i llavors) i “San Antonio” (capitanejat per Joan Perers, amb vitualles, armament i un destacament indígena); l’expedició terrestre era formada per l’avantguarda, dirigida pel capità Ferran de Ribera i de Montcada, amb fra Joan Crespí de predicador, i un segon destacament a les ordres de Portolà, amb fra Juníper Serra com a cap de l’expedició religiosa. El maig de 1770, Portolà prengué possessió del port de Monterey i començà la colonització de l’Alta Califòrnia. Els iniciadors foren Pere Fages i Juníper Serra: foren fundades les poblacions que havien d’esdevenir les populoses ciutats de l’Oest americà, des de San Diego (1769) a Los Angeles i a San Francisco. Hi participà també el lloctinent Joaquim Moraga i el franciscà Pere Font, que conduïren els primers pobladors de San Francisco en una marxa de prop de 3 000 km des de Sonora, amb ramats de bous i vaques. El 1781 arribaren de Catalunya les mullers dels expedicionaris. Hi nasqué un nou estil arquitectònic (actualment anomenat californià ) amb elements de clàssica factura mediterrània; els franciscans Cavaller i Juncosa, de Santa Clara, substituïren els sostres de palla i fang pels de teules. Els franciscans de San Juan de Capistrano aconseguiren òptims resultats en empeltar parres californianes amb sarments mediterranis. El 1782 Pere Fages, com a governador dels territoris, trameté al virrei Bucareli el primer inventari de la riquesa agropecuària assolida. La sobirania de la monarquia espanyola sobre Califòrnia, tot i que el nom designava en un principi tota la costa nord-americana del Pacífic, restà limitada per un acord amb Anglaterra sobre Nutka, a l’illa de Vancouver (1794), al paral·lel 48°, i encara, per un tractat amb els EUA (1819), al paral·lel 42°. El 1804 fou dividit el país en Alta Califòrnia i Baixa Califòrnia. Al s. XIX s’hi inicià l’establiment de comerciants nord-americans i russos (Fort Ross, el 1812, prop de San Francisco). En independitzar-se Mèxic (1822), Califòrnia, malgrat la seva adhesió inicial a la metròpoli, esdevingué una província del nou estat. El 1834 el govern mexicà secularitzà les missions. La pressió dels colonitzadors nord-americans portà el govern dels EUA a l’ocupació militar de l’Alta Califòrnia (conquesta legalitzada pel tractat de Guadalupe-Hidalgo, del 1848), que esdevingué (1850) estat de la Unió. El sector mexicà fou dividit el 1888 en dos districtes, que esdevingueren territoris el 1917; el 1952 el territori septentrional es convertí en estat federat.

Col·laboració: 
JSV / TLlC
Llegir més...