i Califòrnia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Califòrnia

Califòrnia Sant Francisco
© Fototeca.cat
Estat dels EUA, a la regió del Pacífic, el tercer en extensió i el primer en població.
Població: 
31.878.234 h
[est 1996]
Extensió: 
411.049 km2

La capital és Sacramento. Estès des de la Sierra Nevada fins al Pacífic, formen el país tres unitats físiques: la Sierra Nevada, barrera climàtica que separa l’estat del desert, formada per materials primaris i secundaris plegats durant el Terciari i molt afectats per l’erosió fluvial i glacial, amb la major altitud vers el sud (mont Whitney, 4 418 m); la Gran Vall, formada per les valls de Sacramento i de San Joaquin, fossa tectònica d’uns 800 km de longitud enfonsada durant el Cretaci, coberta de materials terciaris i quaternaris fluvials i volcànics; i, finalment, la Serralada Litoral, de formació i plegaments recents, amb una gran quantitat de fractures, tant longitudinals com transversals, com la que forma la badia de San Francisco. Al sud, la Serralada Litoral gira vers l’est amb les serres de San Gabriel, San Bernardino i San Jacinto, que són de més altitud. La fossa de la Vall Imperial és sota el nivell de la mar; formen la resta de l’estat els deserts de Mojave i Colorado, amb la vall de la Mort (86 m sota el nivell de la mar), el punt més baix del continent. El clima és mediterrani, amb temperatures suaus tot l’any i una estació seca i una d’humida; la pluviositat és més alta a la costa (564 mm anuals a San Francisco i 493 mm a Sacramento). La xarxa fluvial es redueix a la de la Gran Vall, amb els rius longitudinals Sacramento i San Joaquin, que desemboquen junts a l’únic desguàs de la conca; al sud-est, el límit amb Arizona és format pel Colorado amb els seus afluents, molt aprofitats per al regatge. La vegetació és molt variada, i va des dels boscs de coníferes de les muntanyes fins al chaparral del desert. La població cresqué vertiginosament per raó de la forta immigració: del 1886 al 1960 es duplicava cada vint anys. Posteriorment el creixement s’alentí, bé que ja el 1970 era l’estat més poblat dels EUA. En la composició ètnica, el 1984 els blancs representaven el 84% de la població.

Vista de Central Valley, a Califòrnia
© Fototeca.cat
El 16% restant és format en primer lloc per negres i asiàtics. Els hispans, procedents sobretot de Mèxic, constitueixen una minoria important; el seu nombre augmentà considerablement fins el 1987, any en què el Congrés dictà fortes restriccions a la immigració. Amb tot, la situació d’aquesta població és precària, per tal com és sotmesa a la temporalitat quan no és del tot il·legal. Predomina el poblament urbà (més del 90%), concentrat principalment a les aglomeracions de Los Angeles, San Francisco i San Diego. L’agricultura és molt avançada, bé que pateix la forta erosió dels sòls; les regions més agrícoles són la Gran Vall i la Vall Imperial: cotó, hortalisses, farratge, cereals, arbres fruiters (préssecs, albercocs, cítrics), raïm i canya de sucre. La cria d’aviram i la ramaderia (boví i oví) també són importants. L’explotació forestal ateny el tercer lloc en la producció del país (1980). La pesca és molt important. La mineria disposa d’unes grans reserves de petroli, or, argent, platí, manganès, mercuri, coure, plom i potassa. L’energia és majoritàriament d’origen hidroelèctric, i disposa de diverses centrals nuclears. La indústria és molt complexa, amb grans centres siderúrgics i de refinatge i elaboració de derivats del petroli; les especialitats més importants són la construcció de material de transport (indústria automobilística, naval i aeronàutica) i les indústries alimentària (conservera, càrnia i farinera), química, tèxtil, electrònica, paperera i d’armament. Hollywood, per altra banda, és el centre mundial de la indústria cinematogràfica. El turisme hi és molt desenvolupat. Els principals nuclis industrials i de població són San Francisco, Oakland, Berkeley, Los Angeles, San Diego i Sacramento.

El territori de l’actual estat, inclòs en el virregnat de Nova Espanya, fou colonitzat inicialment pels missioners franciscans (Califòrnia). Sorgí el 1804 com a demarcació en ésser separada l’Alta Califòrnia de la Baixa Califòrnia. Fou annexada pels EUA el 1848, i passà a formar part de la Unió el 1850, com a estat no esclavista. El mateix 1848 el descobriment d’or al riu American, dins les possessions de John Sutter (prop de Sacramento), originà una grandiosa immigració (la població passà de 15 000 h el 1848 a més de 100 000 a la fi del 1849 i a 250 000 el 1852), atreta per l’anomenada Febre d’Or. L’abundància d’aquest metall produí un ràpid desenvolupament econòmic del país; l’afluència de població augmentà encara amb l’arribada del ferrocarril transcontinental (1869), construït en gran part per treballadors xinesos. La crisi produïda per l’exhauriment dels jaciments portà a una política de limitació de la immigració, especialment de l’oriental (Chinese Exclusion Act, del 1882). El desenvolupament intensiu de l’agricultura, gràcies a la realització d’importants obres d’irrigació al començament del s. XX, inicià una nova etapa d’expansió, en la qual s’ha produït una intensa industrialització. La primera constitució, del 1849, fou substituïda per la del 1879, encara vigent, que restringí considerablement els privilegis de les cambres. A més d’ésser centre econòmic de l’oest nord-americà, Califòrnia és un dels nuclis culturals i científics més importants del país: la University of California fou fundada el 1868 i té campus a Berkeley, Davis, Irvine, Los Angeles, Mount Hamilton, Riverside, San Diego, Santa Barbara i Santa Cruz; hi ha, a més, un gran nombre de colleges i d’universitats privades.

Col·laboració: 
CMCR / TLlC
Llegir més...