Els avalots, iniciats a València el 9 de juliol, s’estengueren, entre altres, als calls de Palma (2 d’agost), Barcelona (5 d’agost), Girona (10 d’agost), Lleida (13 d’agost) i Perpinyà (17 d’agost). El més important fou el de Barcelona, on el call fou pràcticament destruït; més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per a salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d’alguns burgesos davant l’extensió del tumult popular. El rei Joan I de Catalunya-Aragó ordenà l’execució d’una vintena de responsables, però els calls dels Països Catalans no es referen de llur destrucció.