i Cal·límac | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cal·límac

Grec Καλλίμαχος (el)
Grec Καλλίμαχος (el)
història hist, poètica poètica i filologia filol
Poeta i erudit en llengua grega, un dels més destacats de la literatura alexandrina.
Cirene, aprox. 300 aC — Alexandria, 249 aC

Exercí de mestre a Eleusis, i fou encarregat per Ptolemeu II d’ordenar la Biblioteca d’Alexandria. Fruit d’aquesta tasca foren els Pínakes (‘Taules’), catàlegs d’autors i d’obres, plens de dades biogràfiques i erudites, que foren la base de la investigació historicoliterària posterior. Escriví sobre els temes més diversos: Barbarikà nómima (‘Costums dels pobles estrangers’), Ethnikaì onomasíai (‘Diverses denominacions ètniques’), etc. La seva poesia, racional, erudita i tècnicament perfecta, intentà de deseixir-se de les formes poètiques tradicionals.

De les seves obres només han estat conservats 6 himnes, concebuts segons els cànons tradicionals, 63 epigrames i fragments d’altres obres, especialment d'Aitía (‘Orígens’), obra elegíaca que narra històries poc conegudes de déus i d’herois. Cal·límac sostingué una forta polèmica sobre l’epopeia amb el seu deixeble Apol·loni de Rodes i escriví el petit poema èpic Hecale, sobre un episodi del cicle de Teseu.

És molt conegut el seu poema La Cabellera de Berenice (traduït al llatí per Catul), escrit en ocasió de la descoberta de la constel·lació d’aquest nom (donat en honor de Berenice, muller de Ptolemeu III) per l’astrònom Conó. Els seus Himnes i els seus Epigrames han estat traduïts per P. Villalba dins la Fundació Bernat Metge.

Llegir més...