Fill de Pera Roitg i Sibilia Callis, senyora útil del mas el Callís d’Orís (Osona), on probablement nasqué malgrat que el costum el fa de Vic, potser perquè ell deia que era vigatà, ja fos perquè visqué en aquella ciutat o perquè probablement ningú hagués sabut on era el petit llogarret d’Orís. Estudià dret a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i a Lleida, on es doctorà.
Exercí d’advocat a Tolosa de Llenguadoc i, a Catalunya, a Vic i a Barcelona durant trenta anys. Fou conseller i advocat fiscal dels reis Martí I, Ferran I, que l’armà cavaller, i Alfons IV de Catalunya-Aragó. En nom de Ferran I, juntament amb Pere Basset, negocià la compra dels drets que el comte de Cardona tenia sobre l’illa de Sardenya (1413), i l’any següent defensà Elionor d’Urgell en el procés que li fou incoat com a valedora del seu germà, el comte Jaume d’Urgell. Les corts de Barcelona del 1413 el comissionaren, juntament amb els juristes Bonanat de Pere i Narcís de Santdionís, per a traduir al català els Usatges, constitucions i altres drets de Catalunya. Recollí personalment els texts i els compilà (1413-18) d’acord amb el Codi de Justinià, però no foren publicats fins el 1495, pòstumament. Intervingué com a diputat del braç militar a les corts catalanes, especialment a les de Sant Cugat (1419), i el 1422 fou nomenat jutge de l’audiència de Catalunya.
De formació escolàstica, amb marcada influència dels glossadors, s’enfrontà amb una realitat jurídica de tipus feudal, antinòmia que intentà de superar amb un moralisme cristià. Això el dugué a mostrar-se favorable, moderadament, a les reclamacions dels remences. Centrà les seves idees juridicoconstitucionalistes en la teoria del pactisme entre el rei i el poble i en el plantejament romanista de la sobirania absoluta del comte de Barcelona. Elaborà una teoria nacional del dret català, el qual, a Catalunya, derogà el dret romà.
Escriví les seves obres en llatí, en un estil clar i rigorós: Directorium pacis et treguae (1400), Super usaticos Cathaloniae (1401), Elucidarium soni emissi (1401), sobre el sometent, Viridarium militiae (1407) i De prerrogativa militari (1415), sobre els privilegis dels nobles, De moneta (1421), tractat legal de la moneda i de la seca, Extragravatorium curiarum (1433), tractat de dret constitucional, i Margarita fisci (1423), fruit de la seva experiència com a advocat fiscal. Publicades en primera edició a Barcelona (1518), ho foren novament a Barcelona (1544) i a Lió (1556). Per la seva obra escrita i per la seva actuació pública, fou considerat el jurista català més important del s XV. És conegut també amb el nom llatinitzat de Jacobus Callicio.