Es formà a l’École des Chartes com a arxiver-paleògraf (1896-1900). Fou membre de l’École Française de Roma (1900-02) i doctorat en lletres (1902). Especialitzat en història medieval (períodes carolingi i del s XV), ensenyà a les universitats de Montpeller, Dijon i Tolosa. Tot i la seva adscripció a la cultura i a la història franceses —el 1901 publicà La diplomatie carolingienne du traité de Verdun à la mort de Charles le Chauve i el 1949 Les grands Ducs de Bourgogne —, aviat s’interessà per la història catalana. En col·laboració amb Pere Vidal publicà Bibliographie roussillonnaise (1906); ja abans havia publicat unes notes sobre bibliografia catalana (1903). Aportà precisions sobre els historiadors rossellonesos (1908) i publicà una notable Histoire du Roussillon , conjuntament amb Pere Vidal (1923). Altres obres seves relatives a Catalunya s’agrupen entorn dels orígens de la casa comtal de Barcelona (1900), de Guifré el Pelós (1901, 1906 i 1925) i dels primers comtes carolingis de Girona (1901) i d’Urgell (1902); té també un important estudi sobre el s XV: Louis XI, Jean II et la Révolution catalane (1903).
Josep Calmette
© Fototeca.cat
Historiador.