Format a l’acadèmia Baixas (1912) i amb Feliu Mestres a l’escola de Llotja (1920). Exposà el 1930 a la sala Parés de Barcelona, i a París el 1930 i el 1931; sobresurten les exposicions antològiques de Barcelona del 1957 i del 1966. Dissenyà els figurins i la decoració d’El casament de la Xela, de Xavier Benguerel (1938).
Col·laborà a la revista alemanya Der Querschnitt (1931-33) i il·lustrà el Quixot, les obres d’Edgar Allan Poe, etc. El 1956 publicà 30 litografies de Calsina comentades per l’autor. El 1964 li fou concedit el premi internacional de dibuix Ynglada-Guillot. El seu estil és una espècie de realisme màgic, precís i estilitzat, sovint irònic i sobtat per algun detall insòlit o fantàstic. L’any 1990 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.