i Damas Calvet i de Budallès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Damas Calvet i de Budallès

Damas Calvet i de Budallès
© Fototeca.cat
teatre teat i poètica poètica
Poeta i dramaturg romàntic.
Figueres, Alt Empordà, 1836 — Barcelona, Barcelonès, 1891

Fou dibuixant a L’Espanya Industrial, enginyer i catedràtic de dibuix a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Des de molt jove escriví poesia en català, i el 1858 col·laborà en l’antologia Los trobadors nous . Participà en els Jocs Florals de Barcelona des del 1859, on guanyà l’englantina amb la poesia Són ells! , dedicada als almogàvers, que obtingué un èxit clamorós. El 1878 fou proclamat mestre en gai saber. El 1861, en un viatge d’estudis, assistí a les festes del felibritge a Tarascó, i inicià les relacions entre els poetes romàntics catalans i els occitans, l’obra dels quals (Mistral, Aubanel, Roumanille) traduí al català i als quals dedicà el poema Als poetes de Provença , bé que se'n distancià el 1876 per desacord amb el predomini occitanista. Tornà a Barcelona, es dedicà als estudis d’enginyeria i encoratjà Narcís Monturiol en la construcció del seu vaixell submarí. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1880. La seva obra poètica fou recollida en el volum Vidrims (1881), bé que més tard publicà un extens poema històric, Mallorca cristiana (1886), també en català, ple de divagacions erudites i filosòfiques. Com a dramaturg és autor de La romeria de Requesens (1864), quadre de costums empordanesos estrenat a Figueres el mateix any, La Campana de la Unió (1866), drama històric, A la voreta del mar (1874), opereta musicada per Joan Goula, i Sibil·la de Fortià , drama històric publicat pòstumament (1900). Col·laborà sovint en La Renaixença , Lo Gai Saber , La Corona de Aragón i Diario de Barcelona .

Col·laboració: 
JMA
Llegir més...