Membre de l’Assemblea legislativa, de la Convenció i del primer Comitè de Salvació Pública (1793), establí el Grand Livre de la Dette Publique. Provocà la primera votació contrària a Robespierre, però Tallien l’acusà de malversació i fou exclòs del Comitè. Retirat vint anys de la política, fou membre de la cambra napoleònica dels Cent Dies. S'exilià a Bèlgica.