Els seus membres (659 el 1997) són elegits per a un període màxim de 5 anys; la cambra és dissolta habitualment abans d’esgotar aquest període en el moment que el primer ministre considera que en la contesa electoral les circumstàncies són favorables al seu partit. Cada circumscripció electoral elegeix un únic membre de la cambra mitjançant sufragi universal directe; no poden ésser elegits els sacerdots, els funcionaris i els pars si no renuncien els títols nobiliaris. Presideix la cambra el speaker , que dirigeix els debats. El primer ministre ha d’ésser elegit forçosament, des de l’inici del s. XX, entre els representants dels comuns (abans podia ésser-ho d’entre els de qualsevol de les dues cambres). Diàriament el govern se sotmet a les interpel·lacions a la Cambra dels Comuns ( question time ). Iniciada al s. XIII per a l’aprovació i el repartiment d’imposts entre els llocs o comuns de jurisdicció reial, agafà importància i s’organitzà a partir de mitjan s. XIV, afavorida per les necessitats econòmiques de la guerra dels Cent Anys. Al s. XVII adquirí nou impuls: després de la restauració del 1660 consolidà el poder adquirit durant la guerra civil de 1642-48. Al llarg dels s. XIX i XX una sèrie de reformes ampliaren progressivament les atribucions de la cambra i la seva representativitat. El 1928 fou concedit el vot a les dones.
Parlament de Londres, seu de la cambra dels Comuns
© Lluís Prats
Cambra baixa del parlament britànic.