El terme és drenat per la riera de Castellnou, termenal amb aquest municipi, i la riera de les Illes, termenal amb el de Queixàs, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí (522 m alt), on hi ha l’ermita de Sant Martí de la Roca. La superfície agrícola és d’unes 470 ha. Hi predomina, al secà, la vinya (unes 320 ha) i els cereals (unes 5 ha), i al regadiu, els arbres fruiters (unes 90 ha; presseguers, albercoquers) i les hortalisses (unes 30 ha). Hi ha més de 250 caps de bestiar oví. L’abandonament dels conreus en aquesta zona dels Aspres a benefici del regadiu de la plana ha provocat el despoblament del municipi, que s’ha vist reduït a la meitat des del 1856 (607 h). El poble (332 m alt) és format al voltant del castell de Cameles, esmentat al s XI, i és el lloc d’origen de la família vescomtal de Castellnou. L’església parroquial de Sant Fruitós, d’origen preromànic, fou en gran part refeta al s XIV (conserva un portal romànic del s XII); hom ha descobert recentment unes pintures murals gòtiques amb escenes de la vida de Crist. Conserva també els retaules gòtics de Santa Agnès, obra de Francesc Ferrer, deixeble de Pere Baró, de la fi del s XIV, i de Sant Nicolau (del Mestre de Rosselló, del començament del s XV). Llàtzer Tremulles esculpí el retaule de la Concepció (1644) i el retaule major de Sant Fruitós (1645). Dins el terme hi ha els pobles de Polig i Vallicrosa.