Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano. Pertangué a diverses acadèmies. Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora. S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan—. És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya. Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo (1956). Escriví també poesia, novel·la i assaigs de filosofia i d’estètica. Crític d’art del diari “ABC”, col·laborà, entre d’altres, a la “Revista de Ideas Estéticas” i “Goya”, que fundà i dirigí. Una fundació, a Saragossa, duu el seu nom.