Presidí la Joventut Catalanista de Barcelona i col·laborà a La Tralla i La Nació. Exiliat a Santiago de Cuba, col·laborà en el periòdic Fora Grillons, del Grop Nacionalista Radical. Tornat a Catalunya, en esclatar la Primera Guerra Mundial es declarà proserbi i aliadòfil, amb la convicció que una victòria d'aquest bàndol afavoriria la creació d'una Catalunya independent. Organitzà una oficina d’enrolament de voluntaris catalans als exèrcits aliats, i ell mateix anà al front el 1915, on fundà el periòdic La Trinxera Catalana, i hi morí l’any següent, junt amb una cinquantena de voluntaris.
Posteriorment, la Mancomunitat de Catalunya finançà la reconstrucció de l'Ajuntament de Belloy-en-Santerre, població devastada en la batalla del Somme, i també l'església i el monument als morts. En agraïment, els carrers principals de Belloy-en-Santerre s'anomenen “Rue de la Catalogne” i “Rue de Barcelone” i a la façana de l'ajuntament s’hi col·locà una placa en honor a Campanyà.