i el Campell | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Campell

Nom oficial del municipi dAlcampel, Grafia tradicional dAlcampell
el Campell
© Fototeca.cat
Municipi de la Llitera.
Població: 
827 h
[2006]
Extensió: 
58 km2

És format per tres sectors: el principal, al voltant de la vila, s’estén a la plana de secà al N de la serra de la Gessa i enllaça per una estreta franja de territori vers el S amb un segon sector (el pla de la Quadra) situat a la zona regada pel canal d’Aragó i Catalunya (séquies de la Mola i de la Magdalena), al límit amb la Noguera; un tercer sector, l’antic terme de Pelegrinyó, a l’W, és separat del principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera.

Hi ha 4.300 ha conreades. Al regadiu (700 ha) hom conrea cereals, alfals, blat de moro, lli i arbres fruiters (préssecs, peres, albercocs, prunes). El secà, que té unes 2.600 ha conreables, en dedica unes 970 a pasturatges; els conreus principals són l’olivera, la vinya, l’ametller i els cereals (blat i ordi). Té ramaderia ovina (uns 4.000 caps), porcina (uns 10 000 caps) i bovina (uns 100 caps). La indústria és poc important i derivada de l’agricultura.

La vila (1.050 h agl [1991]; 499 m alt), separada de Tamarit de Llitera per la serra de la Gessa, depengué fins el 1831 d’aquest municipi. L’església parroquial de Santa Margarida fou construïda el 1664. A l’E de la vila hi ha el gran casal de Bellet; dins el terme hi ha, també, el poble de Miporquet (a la plana regada) i els despoblats de la Montanera i de Vivers.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...