i el Campell | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

el Campell

Nom oficial del municipi dAlcampel, Grafia tradicional dAlcampell
Municipi
Franja de Ponent
Nom oficial del municipi dAlcampel, Grafia tradicional dAlcampell
el Campell
© Fototeca.cat
Municipi de la Llitera.
Població: 
827 h
[2006]
Extensió: 
58 km2

És format per tres sectors: el principal, al voltant de la vila, s’estén a la plana de secà al N de la serra de la Gessa i enllaça per una estreta franja de territori vers el S amb un segon sector (el pla de la Quadra) situat a la zona regada pel canal d’Aragó i Catalunya (séquies de la Mola i de la Magdalena), al límit amb la Noguera; un tercer sector, l’antic terme de Pelegrinyó, a l’W, és separat del principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera.

Hi ha 4.300 ha conreades. Al regadiu (700 ha) hom conrea cereals, alfals, blat de moro, lli i arbres fruiters (préssecs, peres, albercocs, prunes). El secà, que té unes 2.600 ha conreables, en dedica unes 970 a pasturatges; els conreus principals són l’olivera, la vinya, l’ametller i els cereals (blat i ordi). Té ramaderia ovina (uns 4.000 caps), porcina (uns 10 000 caps) i bovina (uns 100 caps). La indústria és poc important i derivada de l’agricultura.

La vila (1.050 h agl [1991]; 499 m alt), separada de Tamarit de Llitera per la serra de la Gessa, depengué fins el 1831 d’aquest municipi. L’església parroquial de Santa Margarida fou construïda el 1664. A l’E de la vila hi ha el gran casal de Bellet; dins el terme hi ha, també, el poble de Miporquet (a la plana regada) i els despoblats de la Montanera i de Vivers.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...