i Campins | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Campins

Sumari de l’article

Campins
© Fototeca.cat
Municipi del Vallès Oriental, situat entre els vessants meridionals del Montseny i la plana ondulada per turons de relleu suau.
Població: 
390 h
[2009]
Extensió: 
7 km2

Situació i presentació

Limita amb els termes de Sant Celoni (S), Gualba (E) i Fogars de Montclús (W i N).

La seva demarcació s’estén en pendent de S a N amb una altura mínima de 200 m i màxima de 800 m al seu extrem més septentrional. És ondulat en la seva part central per turons de relleu suau, com Puig Morell (318 m d’altitud), la serra d’en Mates (330 m) o el turó de Can Zidro (390 m). Hi dominen els boscos d’alzines sureres, castanyers, matollar i com el mateix nom del poble indica, pins. Els diferents rierals o torrents s’apleguen a la riera de Campins, que fora el terme pren el nom de riera de Pertegàs, excepte algun petit corrent de la part E que va a la riera de Gualba.

El terme comprén el poble i cap de municipi de Campins, en gran part disseminat, i les urbanitzacions de les Esplanes, Sant Josep, Campins Residencial i Can Joanet. Hi arriba una carretera local (BV-5114), que neix a Sant Celoni (on entronca amb l’autopista AP-7 i la C-35) i travessa gran part del Parc Natural del Montseny per morir a Viladrau (prop de la C-25 o Eix Transversal).

La població i l'economia

La població de Campins era molt reduïda el 1787, quan tenia només 97 h, però augmentà ràpidament al segle XIX, en què passà de 169 h el 1842 a 362 h el 1857 i 343 h el 1887. Entre els anys 1900 i 1920 la població va mantenir-se entorn les 300 persones, però inicià seguidament una davallada (252 h el 1950, 174 h el 1970 i 158 h el 1981), per tornar a recuperar-se en l’última dècada del segle (190 h el 1991 i 293 el 2001). L’any 2005 arribà a 354 h.

El sector econòmic més desenvolupat del terme és el terciari. La funció turística i de segona residència ha esdevingut la principal font d’ingressos del municipi, on han proliferat les urbanitzacions i els serveis als visitants i estiuejants, especialment pel que fa al sectors de la restauració i l’hoteleria. Es mantenen, però, algunes explotacions agrícoles centrades en el cultiu de civada, ordi i alfals, així com la cria de bestiar oví i porcí. Bona part de la població ocupada en la indústria treballa fora del terme, principalment a Sant Celoni, població de la que depén no només econòmicament, sinó també pel que fa als serveis bàsics (educació i sanitat).

Una bona part del terme és format per margues oligocèniques, que es formaren en èpoques terciàries al fons d’un llac; aquestes margues es coïen en antics forns per a l’obtenció de ciment. Aquests forns, abans força importants, es troben abandonats fa més de mig segle i coberts de bardisses. Al principi del segle XX funcionava a Campins la primera fàbrica de ciment artificial de l’Estat espanyol.

El poble de Campins

L’atracció que darrerament ha exercit el poble de Campins (363 h agl; [2006]; 321 m d’altitud) com a nucli d’estiueig i segona residència és degut en bona part al seu bon clima i a la seva situació (5 km de Sant Celoni), fet que ha generat la construcció de nombroses cases i apartaments.

L’actual església parroquial de Sant Joan de Campins és un edifici complex que té elements romànics del segle XII embeguts en un conjunt d’edificacions dels segles XVI i XVII difícils de datar. Consta que el 1756 l’església vella, que era al costat del portal, servia de sagristia. Aquest primitiu portal era a la part de migdia i donava a la placeta que encara existeix. El 1895 es capgirà el sentit de l’església i s’obrí la nova façana a l’indret on hi havia el presbiteri. L’església primitiva tenia dos altars coberts de volta d’ogiva del segle XVI que li donaven planta de creu. L’esvelt campanar que li fa costat sembla una obra del segle XVII. L’església conserva alguns objectes d’orfebreria, del segle XVIII, i una pica baptismal romànica.

Al S del poble, a poca distància, arrapada en un pendent, hi ha l’ermita de Sant Guillem. El seu origen és desconegut; la primera notícia és del 1488, que es donà llicència per a captar per a la seva construcció o reparació, ja que el 1581 es diu que feia poc que s’havia construït. És un edifici rectangular de quatre trams, amb un petit campanaret d’espadanya. S'hi celebra un aplec el segon diumenge de maig.

La vella documentació parla també d’una capella de Sant Mateu i Sant Macià, desconeguda, i d’una de Sant Joan a la casa Nicolau del Roure.

Formen el terme un conjunt notable de masies com l’Ermengol, el Cullell, Pereres Vell, el Prat, el Figueral, el Regàs, Can Bruguera, Can Plana, etc.; alguns masos com Can Salvi i Can Saula formaven petites caseries el 1860. Moltes de les antigues masies han estat restaurades per a l’estiueig o per a segona residència. La festa major de Campins, dedicada a la Mort de Sant Joan, s’escau el darrer diumenge d’agost.

La història

El lloc de Campins és esmentat com la vila Campinos el 878 en el privilegi de concessió de propietats del rei Lluís el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona. En aquells anys consta que ja havia repoblat i restaurat el lloc un prevere anomenat Otolguer. La parròquia de Sant Joan de Campins surt documentada el 1231.

El terme de Campins constituïa una quadra civil, que es trobava dintre la demarcació de l’antic castell de Montclús, però que era sota el domini dels senyors de la casa de Palau o de Sant Cebrià de Palau, ara coneguda pel castell de Fluvià, del terme de Sant Esteve de Palautordera. La família Palau, succeïda pels Torrelles i més tard pels Fluvià, tenia la quadra en propietat. Reconeixia, però, l’alt domini i una certa subjecció al terme de Montclús, successor dels antics castells de les Agudes i de Miravalls.

Els documents antics parlen sovint de la casa de Campins, que hom sol identificar amb la casa de Palau; això fa dubtar si existí un antic casal nobiliari a Campins o bé si la casa de Palau o castell de Fluvià abans esmentat es considerava jurídicament com a part integrant de la quadra de Campins. La parròquia de Sant Joan de Campins i la seva quadra comprenia també alguns masos de l’antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs.

Llegir més...