i Pere Joan Campins i Barceló | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Joan Campins i Barceló

Pere Joan Campins i Barceló
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl
Bisbe de Mallorca (1898-1915).
Palma, Mallorca, 1859 — Palma, Mallorca, 1915

Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo (1885-86). Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion. Fou canonge magistral de la seu de Mallorca (1893-98), catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera (1897), i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi. Tingué com a vicari general Antoni M. Alcover. Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la condemna de l’urbionisme; com a administrador, la creació de noves parròquies, la publicació per primera vegada d’un cens de la diòcesi, i el nou concert econòmic amb l’estat; del punt de vista històric i artístic, la institució de l’arxiu històric (1899) i del museu arqueològic diocesà, i la reforma de la seu de Mallorca, que encomanà a Antoni Gaudí (1904); del punt de vista lingüístic, la creació al seminari de la càtedra de llengua i de literatura mallorquina (1898), la publicació i àmplia difusió del catecisme en català —el 1902 protestà contra el decret del comte de Romanones que en prohibia l’ús a les escoles— i la decidida protecció a l’Obra del Diccionari.

Col·laboració: 
FMM
Llegir més...