i Campllong | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Campllong

Sumari de l’article

Campllong (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi del Gironès.
Població: 
423 h
[2009]
Extensió: 
9 km2

Situació i presentació

És situat al S de la ciutat de Girona, a la conca mitjana de l’Onyar, que coincideix parcialment amb el límit occidental del terme, confrontant amb el de Riudellots de la Selva, de la comarca de la Selva. Termeneja a més amb Fornells de la Selva (N), Llambilles (NE), Cassà de la Selva (E i SE) i Sant Andreu Salou (SW). El terreny és planer en la seva major part. És drenat per l’Onyar, la riera de Campllong, que travessa el terme d’E a W i aflueix per l’esquerra a la riera de Verneda, per aquesta mateixa riera i per la de Gotarra, que forma el límit sud-occidental del terme. La riera de Bugantó coincideix parcialment amb el límit septentrional del municipi. El poblament és disseminat en el poble de Campllong, cap de municipi, i en els veïnats de la Bruguera, Can Bosc, Can Canyet, Can Dionís, Can Pou, les Falgueres i les Ferreries. El terme és travessat per la carretera local de Cassà i Riudellots de la Selva, on enllaça amb el nus vial entre la N-II, l’autopista AP-7 i l’Eix Transversal.

La població i l'economia

La població ( campllonguesos ) vers l’any 1380 era de 27 focs, i pel 1553 havia minvat a 24. Els censos del s XVIII ens informen d’una certa recuperació que permet d’arribar als 243 h el 1787; pel cens del 1860 ja n'havia assolit 530. A partir d’aquesta data la davallada demogràfica es féu cada cop més palesa, de manera que l’any 1970 tenia 384 h, 309 el 1981 i 262 el 1991. En la dècada dels noranta s’observà un canvi de tendència, amb un lleuger increment que es confirmà amb el canvi de segle, el 2001 es registraren 311 h i el 2005 n'eren 368 h. El sector agrícola es caracteritza per l’existència de petites explotacions agràries que produeixen principalment cereals (blat, blat de moro i ordi), fruiters (pomes i peres) i farratge. El regadiu, que té una importància similar al secà en quant a la superfície conreada, és localitzat en la zona sud-occidental, hortalisses, farratge i llegums. Hi ha bestiar boví, porcí i aviram. La indústria no hi ha estat gaire desenvolupada, però destaca el ram de l’alimentació, amb l’empresa Joaquim Albertí, una fàbrica d’embotits que comercialitza la marca La Selva, arrelada al poble des del 1917. L’esdeveniment comercial més important és la Fira Comarcal de Primavera, vers l’abril, multisectorial però sobretot agrícola i ramadera, que inclou, entre altres actes, una exhibició i un concurs de gossos d’atura i de vaques de llet, a més d’una concentració de tractors antics. Iniciada el 1983, en un principi se celebrava a Cassà de la Selva.

El poble de Campllong

El poble de Campllong (113 m i 141 h el 2005), a la part meridional del terme, a l’esquerra de la riera de Campllong, és un petit nucli format per unes quantes cases al voltant de l’església parroquial de Sant Quirze. Campllong és un topònim documentat des de l’any 922. L’església de Sant Quirze és documentada l’any 1362 en el Llibre verd del capítol de la catedral de Girona . L’edifici actual és del s XVI, amb afegitons del s XVII. L’esdeveniment festiu més important, a part de la Fira Comarcal de Primavera, és la festa major de Sant Quirze i Santa Julita, que s’escau a l’agost. A Campllong hi ha encara algunes restes d’una fortificació medieval, tot i que, per obres efectuades, ha perdut alguns llenços de muralles i el fossar. Dins el terme hi ha algunes masies d’interès, entre les quals destaca la Torre Llupiana, fortificada, amb pati i garites, en bon estat de conservació. Va ser construïda poc després de la guerra dels Remences. Va esdevenir propietat de la família Albertí.

La història

Per una correspondència adreçada des del consell municipal de Girona a Rafel Camps, habitant de Campllong, ens assabentem que a l’agost del 1650 Girona feia gestions al poble per tal de proveir-se de blat, sense gaire sort, ja que se'ls contesta dient que l’anyada ha estat molt dolenta i que no saben la quantitat que n'hauran de menester. De tota manera, al cap de pocs dies un cert Jaume Camps -tal vegada germà de l’anterior- intenta de comprar forment per al comú de Girona i, després de moltes negociacions, els escriu dient que només n'ha pogut comprar 10 quarteres al’Hospital de la Misericòrdia. Acaba recomanant als jurats gironins que intentin de comprar forment a Cassà de la Selva, on n'hi ha en abundància, o bé a Sant Feliu de Guíxols, on havia arribat un vaixell que en venia a un preu molt baix. Al setembre del 1650 els jurats gironins continuen amb l’intent de proveir-se a Campllong. En aquest cas Jaume Camps els fa d’intermediari i compra 383 quintars d’una fusta resinosa que cremava molt bé, dita teia. Pel que fa a l’ocupació de les comarques gironines per l’exèrcit napoleònic, i tal com passa a la immensa majoria de pobles del Gironès, hom troba citat algun cop Campllong. Durant aquest període formava part del cantó de Girona i del subcantó de Caldes de Malavella.

Llegir més...