i Campmany | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Campmany

Sumari de l’article

Nom oficial del municipi deCapmany
Església de Santa Àgata, a Campmany
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Empordà.
Població: 
593 h
[2009]
Extensió: 
26 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Campmany, de 26,4 km 2 , s’estén als darrers contraforts meridionals de la serra de l’Albera, a banda i banda del Llobregat d’Empordà, que el travessa de N a S. Altres petits cursos fluvials davallen de la mateixa serra i formen petites valls limitades per serrats de poca elevació: els més importants, afluents del Llobregat per l’esquerra, són la riera de Torrelles i el Merdançà (amb la riera de la Verneda), que neix dins la Jonquera, al lloc dit els Estanys. A més del poble de Campmany, cap de municipi, hi ha nombroses masies escampades pel terme, i alguns veïnats, com el de Bosquerós, la Vall i la Verneda, així com també l’antic balneari de la Mercè.

Paral·lelament al curs del Llobregat, travessa el terme pel seu sector occidental la carretera estatal de Barcelona a la Jonquera (N-II), resseguida per la AP-7, que uneix els mateixos llocs. De la N-II surt un ramal per Campmany i arriba a Espolla. El terme confina amb els municipis de Cantallops, la Jonquera i Agullana, al N; amb Darnius, a l’W; amb Biure i Masarac, al S; i amb Sant Climent Sescebes, a l’E.

La població i l'economia

La població (campmanyencs) ha estat tradicionalment escassa (el 1718 hi havia 197 h, i a la fi del segle XVIII, el 1787, 251 h), però tingué un espectacular augment a mitjan segle XIX (969 h el 1860), en el moment de màxim rendiment del conreu de la vinya; des d’aleshores ha anat baixant gradualment (813 h el 1900, 710 h el 1930) i més acusadament a partir de l’any 1960 (711 h aquest any, 590 h el 1970, 394 h el 1996). Durant el segle XXI ha tingut una lleu recuperació (500 h el 2005).

El terme posseeix extenses zones de bosc, amb magnífiques suredes, malgrat que els incendis les ha delmades parcialment. Al sector de Bosquerós hi hagué, fins i tot, a mitjan segle XIX una incipient activitat tapera. El bosc s’explota encara econòmicament. Hi ha algun sector de regadiu, però els conreus són majoritàriament de secà, amb un predomini molt destacat de la vinya. Campmany és un dels primers centres dedicats a l’elaboració de vi de l’Alt Empordà. A més d’una cooperativa, hi ha diverses empreses embotelladores que elaboren vins amb denominació d’origen Empordà-Costa Brava i vins escumosos. El primer diumenge de juny se celebra la Fira del Vi i l’Artesania. Actualment les activitats més importants són els serveis, sobretot, al voltant del comerç.

El poble de Campmany

El poble de Campmany es troba a 107 m d’altitud, a la vora del Merdançà. El 2005 tenia 451 h. El nucli antic, amb les muralles i l’església drèpoca medieval, i l’eixample, que pertany als segles XVII i XVIII, són situats a la riba esquerra, i un raval de construcció més moderna allarga el nucli habitat a l’altre costat del rieral.

L’església parroquial de Santa Àgata de Campmany és romànica (segles XII i XIII), d’una nau i absis semicircular decorat amb dents de serra, fortificada, i situada a l’angle nord-occidental de l’antic recinte murat, ja que formava part de la fortalesa medieval. La porta s’obre al mur de migdia de la nau i té tres arcs en degradació. Tot l’edifici és realçat per una obra defensiva, que forma avui una mena de terrabastall, dels segles XVI i XVII; molt més antiga és la construcció defensiva de l’absis, que dobla l’alçada primitiva. El campanar, de dos pisos, és de cadireta. De les muralles resten notables vestigis: una gran torre de planta rectangular i uns 15 m d’alçada a l’angle nord-est, una torre cilíndrica al tram de llevant, una torre a l’angle sud-est similar a la de l’angle nord-est però de menys alçada, i una altra de similar al sector meridional. Per l’estructura de les torres i els elements conservats de la muralla sembla que fou una obra alçada en gran part als segles XIV o XV.

A ponent de la plaça de l’Església hi ha una gran casa del segle XVII, que probablement fou el casal de la baronia de Campmany, amb elements decoratius del XVIII; després fou rectoria. Adquirida per particulars, s’hi alçà un pis, amb la qual cosa se'n desvirtuà el caràcter. Hi ha altres edificis amb elements interessants; el barri o eixample format al N de la muralla al llarg del carrer Major té una sèrie de cases dels segles XVII i XVIII com les masies properes amb terrasses davant la façana i pous cilíndrics adossats, als quals es pot passar des de l’interior; s’hi destaca Ca n'Oliveres. A la fi del carrer Major hi ha la capella de Sant Sebastià, petita església dels segles XVII i XVIII, de planta rectangular i campanar de cadireta. A la sortida del barri emmurallat per ponent hi ha un pont sobre el Merdançà bastit el 1792. Una tradicional institució del poble és el casino La Fraternal, situat al carrer Major; aquesta institució fou creada al segle XIX. El poble té una biblioteca municipal i com a entitat destaca l’Associació Cultural i d’Esbarjo Campmajorenca. La festa major de Campmany se celebra al febrer per Santa Àgata, i també destaca la festivitat del dimarts de Carnaval, amb la festa del Ranxo.

Altres indrets del terme

Aigua avall del poble, a la vora del Merdançà, hi ha el veïnat de la Vall, format per masies dels segles XVIII i XIX. El 2005 hi vivien 33 persones. La Verneda, a llevant del municipi, tenia només 3 h empadronats el 2005. A l’extrem occidental del terme, a la dreta del Llobregat, hi ha el veïnat de Bosquerós, amb masies disseminades en les clarianes de les boscúries d’alzines sureres, en un serrat que separa el Llobregat del seu afluent el Ricardell.

També al sector ponentí del municipi, prop de la carretera N-II i la riba esquerra del Llobregat, hi ha l’antic balneari de la Mercè, que aprofita unes fonts d’aigües mineromedicinals, sulfuroses (fonts de la Mercè, Sant Joan i Sant Rafael), i tingué molta anomenada a la fi del segle XIX i al començament del XX. És un establiment hoteler que conserva l’estructura de l’antic balneari, amb una part dels jardins i la capella de la Mercè.

Uns 2 km al N del poble hi ha el dolmen del Quer Afumat, vora el vell camí a Canadal pels Estanys i prop del Mas de l’Oliva o del Quer Afumat. De cambra rectangular, té la coberta molt voluminosa. El dolmen i el petit menhir de la Vinya Monera foren traslladats el 1924 a Barcelona; inicialment foren col·locats al parc de la Ciutadella, davant el Museu Martorell de Geologia, i actualment es troben al Museu Arqueològic de Catalunya. No gaire lluny del Quer Afumat es troba un voluminós aflorament de granit anomenat popularment la Pedra dels Sacrificis a causa dels gravats que hi han estat fets amb incisions (inscultures) a la part superior, els quals són característics de la cultura megalítica.

La història

Bé que en un document del 1138 de concòrdia entre Ponç II d’Empúries i Ramon Berenguer IV s’esmenta un personatge dit Bernardo de Campman, la primera vegada que consta el lloc és el 1246, sota la grafia Campo magno; apareix el 1278 com a Capmany, i en les Rationes decimarum del 1279 i 1280 es parla de l’església de Capite magno. Aquesta darrera forma respon a la grafia Capmany, que fins i tot esdevingué oficial, però la grafia correcta és la de Campmany, d’acord amb l’etimologia autèntica (“camp gran”).

Inicialment pertangué a les possessions del vescomtat de Rocabertí. El 1288, en les lluites amb els francesos de la fi de la Croada contra Catalunya, aliats amb les forces de Jaume de Mallorca, fou ocupat el castell de Campmany i d’altres del sector. La parròquia de Santa Àgata és esmentada des del segle XIV. A la primera meitat del segle XVI la baronia de Campmany era de la família Satorra, i el 1548 passà als Vilanova, senyors d’Esparreguera, i als Sabater, senyors de Vergós, a mitjan segle XVIII (l’any 1798 el rei Carles IV va concedir el marquesat de Capmany a Marià Ignasi de Sabater i de Vilanova).

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...