i Montserrat Campmany | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Montserrat Campmany

música mús
Compositora.
Barcelona, 7 de març de 1901 — Buenos Aires, 31 de maig de 1995

Emigrà a l’Argentina amb la seva família el 1905. Estudià piano, cant i violoncel a Buenos Aires. El 1919 compongué l’obra coral Raïms i espigues, premiada per l’Orfeó Català de Buenos Aires. El 1929 retornà a Barcelona i es dedicà a la pedagogia musical a les escoles del Mar i Blanquerna. Retornada a Buenos Aires (1940), prosseguí la seva labor didàctica, que inclou composicions com Contrapunto final (1973). La seva obra comprèn, a més, un quartet (1924), Poemas de Cuyo (1925), per a cant, flauta i arpa, les obres orquestrals Danza india i Visión Sinfónica, estrenades per l’Orquestra Pau Casals a Barcelona el 1927, Suite incaica (1939), per a piano, un trio (1943), Cuarteto para Saxófonos (1958), dodecatònic, i el Trío Río Paraná (1980).

Llegir més...