i Ramón de Campoamor y Campoosorio | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ramón de Campoamor y Campoosorio

Ramón de Campoamor y Campoosorio
© Fototeca.cat
poètica poètica
Poeta postromàntic.
Navia, Astúries, 24 de setembre de 1817 — Madrid, 1901

Estudià filosofia a Santiago i matemàtiques i medicina a Madrid, on freqüentà les tertúlies literàries romàntiques. Afiliat al partit moderat, fou cap polític de Castelló de la Plana (1847), d’Alacant (1848) i governador de València (1851), diputat a corts, director general de beneficència i sanitat i membre de l’Academia Española (1862). El seu primer recull, Ternezas y flores (1840), és encara dins la tradició romàntica; el seguiren Ayes del alma (1842) i Fábulas (1842), on ja presenta les característiques que defensà en la seva Poética (1883): poesia dramatitzada, amb argument i contingut filosòfic, i utilització d’un llenguatge planer i col·loquial. Publicà després Las Doloras (1846), recull de poemes molt breus, Pequeños poemas , on accentua encara la importància de l’anècdota ( El tren expreso ), i Humoradas (1886-88), breus composicions al servei d’una intenció filosòfica sovint anodina. El seu escepticisme irònic i acomodatici li meresqué el respecte de la societat de la Restauració. Escriví també obres filosòfiques d’escassa qualitat.

Llegir més...