i Camporrells | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Camporrells

Municipi de la Llitera, al límit amb la Ribagorça, a la zona de contacte entre la Depressió Central i els primers plegaments pirinencs: Montferrús (774 m) i el Molar (752 m) al NW, el Volterol (855 m) al SW, i el picot de Minquillí (873 m) al SE.
Població: 
217 h
[2006]
Extensió: 
27 km2

Entre aquests plecs s’estenen les fondalades margoses on se situen el poblament i els conreus. La zona forestal ocupa unes 1.300 ha, de les quals 375 són de bosc de fusta, 250 de garrigar i 670 de bosc de llenya; i les pastures 200 ha. A l’extrem nord-oest hi ha un petit pantà natural l’aigua del qual és aprofitada a través de séquies per l’agricultura i que alimenta el riu Pedrissa (anomenat després séquia del camí del Pubill), afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que a través del congost de Camporrells penetra al terme de Valldellou. Hom conrea un 30% de la superfície del terme. Els principals conreus són els cereals (370 ha d’ordi, unes 15 de blat, civada i sègol), els ametllers (45 ha), l’asfals (20 ha), les hortalisses (20 ha), les patates (20 ha), el blat de moro (15 ha) i els arbres fruiters (1 550 ha de pomeres, 355 de pereres, 650 de presseguers). Predomina el règim d’explotació directa; tanmateix, al sector oriental hi ha una gran extensió de terres comunals. El balneari de Camporrells utilitza una font d’aigües medicinals sulfatades i calcàries, sulfhídriques i nitrogenades; aquesta institució, juntament amb altres fonts sulfuroses i ferruginoses, ha contribuït a convertir el poble en centre d’estiueig.

El poble (335 h agl; 34 h diss [1981]; 620 m alt) agrupa tota la població del municipi; és situat al vessant d’un turó al cim del qual hi ha la primitiva església romànica de Sant Miquel (segle XII). L’actual església parroquial de Sant Pere és de 1749 1768. Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Abdó i Sant Senén, patrons de la vila, i el despoblat de Miravet. Camporrells depengué eclesiàsticament de la col·legiata d’Àger fins a l’annexió d’aquesta al bisbat de Lleida (1874).

Col·laboració: 
JFeB
Llegir més...