D’un llinatge d’homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona. S'educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere. Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera (1150); el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major. El 1192 el capítol el nomenà bisbe. Clogué el concili provincial obert el 1190. Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III (1195) una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d’Osca. L’any 1193 encomanà a Pere de Coma l’obra de la seu, iniciada el 1203. Fou enterrat en aquesta mateixa catedral.