Amb el seu germà Augusto de Campos i Décio Pignatari, fundà el grup Noigandres i el moviment de poesia concreta al Brasil (1956-53). Publicà en poesia, entre d'altres, O auto poessesso (1950), Servidão de passagem (1962), Xadrez de estrelas (1976), Galaxias (1984) i A máquina do mundo repensada (2001), i els següents llibres d’assaigs: Teoria da poesia concreta (amb A. de Campos i D. Pignatari) (1965), Metalinguagem (1967), A arte no horizonte do provável (1969), A operaçao do texto (1976) i Ruptura dos gêneros na literatura latino-americana (1977). Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Octavio Paz de poesia i assaig (1999).