i Francesc Camprodon i Lafont | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Camprodon i Lafont

teatre teat
Autor dramàtic.
Vic, Osona, 1816 — l’Havana, 1870

Cursà la carrera de dret a Cervera i a Alcalá de Henares i es llicencià a Barcelona el 1838. Exiliat a Cadis per les seves idees liberals, a instàncies de l’actor José Valero escriví per al teatre Flor de un día (1851), que esdevingué un dels èxits més importants de l’escena romàntica castellana. Compongué, llavors, Espinas de una flor (1852) i diversos llibrets per a sarsuela, el més celebrat dels quals fou Marina (1855), amb música d’Arrieta. Incorporat al teatre català, estrenà dos sainets costumistes, La teta gallinaire (1865) i La Tornada d’en Titó (1867), obres menors però que, desproveïdes dels efectismes romàntics, resulten la part més vàlida de la seva obra. En les seves obres escèniques col·laborà amb els compositors Nicolau Manent, F. Asenjo Barbieri, C. Oudrid, etc. Escriví també poesia en català i en castellà.

Llegir més...