Fou constituïda el 1927 amb un capital subscrit per l’estat (31%) i per un consorci bancari en el qual figuraven el Banc de Catalunya i el Banc Hispanocolonial, que guanyà el concurs convocat pel govern de Primo de Rivera per al monopoli sobre la importació, manipulació industrial, distribució i venda dels combustibles minerals líquids. La idea del monopoli estatal fou del ministre de finances José Calvo Sotelo, i tenia objectius fiscals i nacionalistes (l’activitat petroliera a l’Estat espanyol havia estat fins aleshores a mans de la Shell i la Standard Oil). La CAMPSA es limità a la distribució i venda dels productes petroliers, i emprà les instal·lacions ja existents, que foren expropiades. Permeté la creació de la Compañía Española de Petróleos (CEPSA), amb la qual contractà el forniment de petroli i el refinatge. El 1931, la cancel·lació del compte de la CAMPSA al Banc de Catalunya (separat del grup majoritari i vinculat a la CEPSA) fou la causa immediata de la suspensió de pagaments d’aquest banc. Per llei de 17 de juliol de 1947 fou reorganitzat el monopoli sota el control directe del ministeri de les finances. Durant els anys seixanta desenvolupà una forta política industrial participant en diverses empreses del sector del petroli, com Asfaltos Españoles SA (amb refineria d’asfalts a Tarragona), Butano SA, Petronor, etc. El 1984 incorporà com a socis les refineries públiques i privades i adquirí en propietat els actius de la xarxa de distribució, que pertanyien a l’estat. Per mitjà de l’Empresa Nacional de Petróleos-Petroliber i de l’Instituto Nacional de Hidrocarburos hom mantingué la majoria del capital públic. Els socis privats eren Compañía Española de Petróleos, Petróleos del Mediterráneo, Petróleos del Norte y Explosivos Río Tinto. Arribà a ser la primera empresa de l’Estat espanyol pel volum de vendes. El 1987 s’integrà a Repsol , bé que, dins d’aquest grup mantingué el nom. El 1991, d’acord amb la política energètica de la CEE, vengué a altres companyies la xarxa de distribució. El 1993, coincidint amb l’acabament del seu paper com a organisme regulador dels preus dels carburants a tot l’Estat espanyol, adoptà el nom de Compañía Logística de Hidrocarburos.