i Albert Camus | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Albert Camus

Albert Camús

literatura lit
Escriptor francès.
Mondovi, Algèria, 7 de novembre de 1913 — Villeblevin, Yonne, 4 de gener de 1960

Fill d’obrers. El seu pare, que morí a la Primera Guerra Mundial, era oriünd d’Alsàcia, i la seva mare, Caterina Sintes, era menorquina. Passà una infantesa plena de privacions a Alger. A disset anys li fou declarada una afecció d’origen tuberculós, de la qual no es guarí mai del tot. Es doctorà en filosofia amb un tesi sobre Plotí i Aureli Agustí i es distingí en el periodisme i en el teatre. Féu campanyes contra el règim colonial i milità un temps al partit comunista. Escriví, en col·laboració, Révolte dans les Asturies sobre els fets d’octubre del 1934. Publicà dos breus conjunts d’assaigs, L’envers et l’endroit (1937) i Noces (1938). El 1940 es traslladà a París. Amb la novel·la L’étranger (1942) i l’assaig Le mythe de Sisyphe (1943) esdevingué un capdavanter en la literatura existencialista. Participà en la resistència contra Alemanya, en la publicació del diari Combat i obtingué un gran èxit amb el drama Caligula (1945). La seva obra literària esdevingué, cada vegada més, una il·lustració, austera i vigorosa, del seu pensament, adscrit a l’existencialisme, que defensava, partint de la idea de l’absurd, la necessitat de revolta de l’home i de prendre la decisió de viure. A la novel·la La peste (1947) presentà una al·legoria sobre la solidaritat davant la mort. En el drama Les justes (1950) es plantejà ja les limitacions d’una acció revolucionària, i amb l’assaig L’homme révolté (1951) precisà les seves posicions filosòfiques i polítiques, la qual cosa el portà a la polèmica oberta i a la ruptura amb Jean-Paul Sartre. Diversos esdeveniments contemporanis i, sobretot, la guerra amb Algèria, l’afectaren en la seva posició d’escriptor compromès. Aquesta crisi es reflectí en la novel·la La chute (1956), confessió molt elaborada en forma de soliloqui, en els contes L’exil et le royaume (1957) i en les adaptacions teatrals de Faulkner i Dostojevskij: l’optimisme enfront d’un univers irracional fou substituït per l’angoixa creixent del desengany i per la temptació del cinisme. El 1957 li fou concedit el premi Nobel de literatura. Morí a 46 anys, d’accident d’automòbil. El 1995 hom publicà la novel·la pòstuma Le premier homme.

Col·laboració: 
JTr
Llegir més...