Canaan

Nom donat a distints indrets de l’Orient mediterrani a partir del segle XV aC.

Sembla que primerament es referia a la Fenícia estricta, segons l’etimologia (en les tauletes de Nuzu del segle XV, kinnahū significa “púrpura”, com el grec οiνιξ, mot que origina el nom de Phoenicia). A l’Antic Testament, Canaan servia per a designar la terra a ponent del riu Jordà, la Palestina actual. La gran etapa cultural de Canaan correspon arqueològicament a l’edat del bronze, quan el país fou ocupat pels cananeus (cananeu), que desenvoluparen una cultura urbana des del III mil·lenni aC fins a la conquesta per part dels hebreus, vers el 1200 aC.